La dona de ferro porta el cabell recollit, de manera que no li molesti cap floc per fer la feina que s’ha proposat, sigui la que sigui. Es posa roba folgada, no mira si combina o queda bé, només necessita que sigui còmoda. No obstant, també hi ha una altra dona de ferro a la que se li marca la costura del texà com una navalla, que quan es retira el sostén deixa a la seva pell un seguit de marques dels designis patriarcals. Baixar dels talons és un somni complert que albergava des de primera hora del matí. Hi…
Autor: Firmes
Diana Quer va sortir a les festes del poble i no va tornar mai. El seu cos es va trobar al fons d’un pou, un any després. Laura Luelmo anava a córrer i la van assassinar a cops de pedra. Marina Okarynska i la seva amiga Laura del Hoyo van recollir les coses de la primera al pis de la seva exparella; van aparèixer a la vora d’un riu, enterrades en calç viva. N’hi ha centenars de casos així, i moltes encara desaparegudes, ja ho sabeu. També hi ha milers de dones a qui, malgrat continuar vives, en algun moment…
L’altre dia, la colla d’amics vam fer un taller de ceràmica que mos ajudaria a no mirar lo mòbil més de tres hores seguides i que podríem compartir més tard a les nostres xarxes socials. Entre tasses a mig fer i les mans seques i humides alhora, vaig explicar-los que aquella setmana havia entropessat en una bici vella als baixos de casa ma iaia. La bicicleta estava encapotada per un llençol fantasmagòric que, tot i el seu propòsit, no va evitar-li un tel de pols col·locat de tal manera que semblava de vellut. Restava prou cuidada per saber que en…
per Maria Ferrer Vidal, antropòloga especialitzada en agroecologia Anar a comprar menjar, de vegades, genera situacions esperpèntiques com per exemple que a mi, que visc a Barcelona, em sigui més fàcil comprar préssecs de la Ribera d’Ebre que a ma mare, que viu a 30 quilòmetres de la comarca. Això, que no té cap mena de sentit, segueix només la lògica del benefici per a uns quants i els sacrificis per la terra, la pagesia i les consumidores. Crec que necessitem fer canvis profunds en l’actual model productiu del camp català. Tenim una estructura que no està prioritzant la sobirania…
per Núria Sorribes Cerdà Avui, 14 de febrer, és el Dia Europeu per la Salut Sexual i potser sentiràs allò de “avui dia, hi ha dies per a tot!” acompanyat (possiblement) d’un to burleta. Doncs sí. El fet d’haver d’adjudicar causes als dies de l’any és la conseqüència de la poca importància que es donen a alguns temes que són prou importants com per atorgar-los el protagonisme i la visibilitat que mereixen. I la salut sexual és un d’ells. La sexualitat ens acompanya des del moment en que arribem a aquest món i fins que el deixem. És canviant i…
per Roser Regolf De sota una pila de revistes de confecció, la iaia va treure dos àlbums esgrogueïts: “Sissi emperatriz. Colección de 200 fotografias a todo color”. Jo sabia que existien, en tenia una vaga imatge de la meva infància, però mai hauria pensat que sobreviurien a les diverses mudances. Amb delicadesa, obrint les pàgines enganxades entre si, em va explicar que els col·leccionava abans dels vint. Va ser l’únic caprici que es va poder permetre des que va començar a treballar, amb només nou. No sabeu el goig que em va fer trobar- los tants anys després, però el millor era la il·lusió dels seus ulls,…
Per Núria Sorribes Des del llançament de la docusèrie ‘Generació Porno’ cada vegada són més les famílies que s’han començat a preocupar pel consum que fan d’aquests vídeos la seva canalla durant l’adolescència i a allò que les aboca.Per una banda, celebro que aquesta docusèrie hagi calat tan endins a famílies i educadores perquè s’està començant a coure un moviment social perquè (esperem que per fi!) se’n reguli l’accés. Però per l’altra, m’entristeix profundament pensar que realment culpem la pornografia de totes les problemàtiques relacionades amb agressions sexuals i violències masclistes, sobretot, en menors d’edat, sense adonar-nos que va molt més enllà. És cert que hi influeix, no ho podem negar, però…
per Maria Falcó L’altre dia, durant un trajecte en bus, vaig estar barallant-me en lo meu cos i l’espai minúscul que habitava per poder fer una becaina massa curta perquè fos rendible. No obstant això, vaig batallar per trobar la postura correcta i fer una d’aquelles migdiades que no et calen perquè et despertes més atarantat que abans de tancar l’ull. Ara, lo braç esquerre me sobrava perquè se quedava encallat entre les costelles i el seient. Més tard, lo genoll dret empenyia el plàstic dur que quedava enfront, molestant a la passatgera de davant que me mirava de reüll,…
per Susanna Abella Aquests dies s’ha declarat l’estat de pre emergència per “sequera” a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en el Sistema Ter-Llobregat. La darrera gran sequera la vam viure a la primavera del 2008. Dir que en aquests 15 anys no s’ha fet res, seria injust i no es correspondria a la realitat. En les infraestructures que teníem en la sequera del 2008 faria mesos que l’entorn de BCN tindria restriccions serioses de subministrament. Perquè si s’han fet mesures en tots aquests anys, tornem a tenir problemes d’escassetat d’aigua? En 15 anys, Catalunya ha passat de poc més de 6…
per Roger Font El context polític actual està fent tensar la corda fins arribar a debats inimaginables de lluites que teníem més que guanyades, o al menys això ens pensàvem. Les manifestacions de les darreres setmanes a Madrid, en contra de l’amnistia, han alimentat la contundència amb la que la presidenta de la comunitat central de l’estat vol derogar la llei que reconeix els drets de les persones LGTBI+. I l’anunci arriba acompanyat d’una desastrosa notícia: l’assassinat a punyalades de le reconegude magistrade de Mèxic que fa unes setmanes es feia viral per ser la primera persona de gènere no…
per Marta Sans Situem-nos, per exemple, en una relació heterosexual: xic i xica es coneixen a un concert, al Tinder, a la faena o a la cua del supermercat. Xic i xica s’agraden, o això és el que creuen. Desig i raó no sempre van agafats de la mà. Queden un dia per fer unes birres, se passen hores parlant i riuen molt. Ella pensa que què interessant que és ell i que ja fa temps que no coneixia ningú així, tot apunta al fet que sí, que és ell, finalment (!). En acomiadar-se, s’abracen i les seues boques se…
