Les nostres iaies ho porten al front. Com tanta gent gran dels nostres pobles. Sentir vergonya del lloc d’on venen. Amagar les mans a les butxaques de les seues bates quan veuen arribar gent de fora. Preferir el silenci a la veu. Treballar sense descans perquè els seus fills puguin marxar. María Sánchez Amb esta cita, Laia Arnau Borràs comença el text ‘Superar lo centralisme’, que obre Màtria o Barbàrie (2024, Angle Editorial), un assaig que aplega veus de trenta dones catalanes que parlen de feminisme. Arnau, que actualment treballa com a tècnica d’Igualtat, reflexiona sobre identitat, territori i desigualtat.…
Autor: Laia Viñas
Ajuntaments i ens públics estan ideant plans d’accés a l’habitatge per evitar el despoblament La problemàtica de l’accés a l’habitatge no entén de territoris, ni de pobles ni ciutats. El preu dels pisos a Barcelona, les segones residències a la Cerdanya, el turisme de temporada a les Balears i la Costa Brava… i a les Terres de l’Ebre, habitatges en mal estat o plantejaments urbanístics que no dixen que els joves se queden a viure al poble. En una zona on hi ha una fuga de talent constant, les parelles joves amb fills o els nouvinguts no troben el seu…
La roquetera Alba Vilas Baiges (1983) serà la pregonera de la tercera edició d’Unicorns Pride 2024, l’orgull rural LGBTIQ+ que se celebrarà a Roquetes el pròxim 8 de juny. Vilas és mestra i exjugadora de futbol professional. De fet, va jugar a la secció femenina del Barça. Ara, la seua ciutat la fa la cara visible d’un dels seus actes més esperats. Vilas explica a A Prop el masclisme imperant que regnava al món de l’esport territorial quan ella era adolescent. “He patit molta més discriminació pel fet de ser dona i jugar a futbol que pel fet de ser…
Cinc autors han creat una obra que explica el territori a través del seu clima, relleu o elements històrics Onada Edicions edita Reserva de la Biosfera. El Gran Atles de les Terres de l’Ebre amb el suport de la fundació Duran i Martí. El camí fins a la publicació no ha estat fàcil: l’Atles va començar a caminar al 2016, en un curs de la UNED Sènior realitzat al centre de la UNED de Tortosa, on se treballava el tema de la Reserva de la Biosfera. “En formàvem part com a professors Pilar Ruiz, Toni Querol i jo, que alhora…
Maria Climent (Amposta, 1985) acaba de publicar Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), un llibre que narra la seua història d’infertilitat. Climent va publicar la seua primera novel·la, Gina (L’Altra Editorial), a l’octubre del 2019, que va convertir-se ràpidament en un èxit de crítica i vendes. La història de la protagonista tenia un punt en comú amb la de la creadora: Gina té esclerosi múltiple i el metge li diu que ha de decidir si vol ser mare o no per incompatibilitat amb la medicació. De totes les experiències acumulades durant el procés de reproducció assistida, l’escriptora n’ha…
L’activista i química canareva ha teixit una història sobre les arrels, els triangles i la migració Marta Sans (Alcanar, 1988) acaba de traure al mercat la seua primera novel·la, Isòsceles (Onada Edicions). Va ser l’obra guanyadora de l’última edició dels premis Terra de Fang de Deltebre, on el jurat la va definir com “una obra rodona”, i amb la qual explora temes com la migració o la relació que tenim amb el lloc on creixem. Sans és química de professió, però també és activista feminista i una apassionada de les lletres. Des de sempre que ha escrit, tant prosa com…
Andrea Queralt (Alcanar, 1989) és productora i guionista de cinema. Va escollir la seua professió a la vegada que descobria les pel·lícules. “La meua relació amb el cine se remunta a la meua infància més llunyana, sempre he sigut molt cinèfila, d’una manera completament precoç, desmesurada i irracional. De petita ja mirava pel·lícules en blanc i negre, tenia una relació molt forta amb les imatges, les històries, tot el que representava la ficció, la posada en escena…”, explica Queralt. Amb el pas de l’adolescència, esta pulsió per la pantalla no va desaparèixer, sinó que va seguir alimentant-se amb l’acompanyament d’un…
El passat 29 de febrer, l’Ajuntament de Tortosa va decidir tancar els accessos al riu per l’augment de cabal del riu Ebre al seu pas per la ciutat. I no només a la capital del Baix Ebre se va notar la pujada, sinó que el creixement se va fer evident a molts punts del territori. En un context de sequera a Catalunya, certs mitjans de comunicació se fan ressò de veus a favor d’un transavasament de l’Ebre cap a zones més poblades del país. Fa uns dies, l’Observatori de l’Aigua, format pel Col·legi d’Enginyers i el d’Economistes va afirmar que…
Un grup d’alumnes rebrà formació per esdevenir figures de suport i referència al centre educatiu L’Ajuntament d’Alcanar i l’Institut Sòl de Riu impulsen la creació d’un grup lila per tal de fer del centre educatiu un espai segur de discriminacions i violències masclistes. Arran de les activitats programades a l’institut el passat 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones), l’alumnat, el consistori i el centre van posar en marxa un mecanisme per tal que el Sòl de Riu compte amb un grup d’alumnes preparats per atendre altres companys i esdevenir un referent segur…
Mari Chordà (Amposta, 1942) és artista perquè, de xiqueta, va fer llit durant un any sencer. Va tenir una malaltia que ella pensa que “només va ser una qüestió de creixement, però com llavors les coses eren tan obtuses i poc clares en medicina, el metge me va visitar i me va dir que, si no feia llit, als dotze anys aniria en cadira de rodes”. Llavors, Chordà era una nena d’onze anys, inquieta i amb molta curiositat per tot el que la rodejava. “Me vaig quedar tocada perquè era molt petita, i la meua família, encara més. Vaig estar…
El conflicte ha dixat 31.000 soldats morts i no es preveu el final de la guerra Olga Grinic va arribar a Tortosa procedent d’Ucraïna amb 8 anys. Hi va viure fins que va decidir que se’n tornava, enyorada de la seua terra. Va començar a estudiar a través de la Universitat Oberta de Catalunya, i així va poder instal·lar-se a Lviv, la ciutat més important de l’oest del país, a prop de la frontera polonesa. Tenia pensat tornar a Tortosa de tant en tant, on encara viuen sons pares, però l’esclat de la guerra ara fa dos anys li va…
Les associacions formades exclusivament per dones van crear-se a finals del segle passat i han arribat als nostres dies, sovint passant per un procés de transformació Les associacions de dones són una peça fonamental dins de l’associacionisme de zones rurals com la nostra. Van nàixer a finals del segle XX per donar a les dones un espai on reunir-se sense la presència de marits, pares i germans, un lloc on compartir experiències i inquietuds. Moltes agrupacions femenines van autodenominar-se ‘Mestresses de casa’, i sota esta mateixa nomenclatura, la majoria de pobles, menuts i grans, van impulsar la creació d’este tipus…