Ajuntaments i ens públics estan ideant plans d’accés a l’habitatge per evitar el despoblament
La problemàtica de l’accés a l’habitatge no entén de territoris, ni de pobles ni ciutats. El preu dels pisos a Barcelona, les segones residències a la Cerdanya, el turisme de temporada a les Balears i la Costa Brava… i a les Terres de l’Ebre, habitatges en mal estat o plantejaments urbanístics que no dixen que els joves se queden a viure al poble. En una zona on hi ha una fuga de talent constant, les parelles joves amb fills o els nouvinguts no troben el seu lloc.
La comarca ebrenca amb més risc de despoblament (i també la més envellida de Catalunya) és la Terra Alta. El Consell Comarcal va donar a conèixer, a finals del 2023, un estudi del qual se n’extreien conclusions que posen llum a una situació amb solucions improbables. El 12% dels habitatges terraltins estan buits. D’estes 568 cases buides, 183 estan en bon estat, 181 se troben en un estat dolent i 204 en un estat deficient. S’ha detectat també que en municipis com Caseres i Arnes no hi ha habitatges buits, sinó que l’accés a ells se veu restringit degut al lloguer vacacional i a les segones residències, tal i com explica el tècnic de l’Oficina de Repoblament de la Terra Alta, Marc Martí: “A la zona més propera als Ports, este tipus de lloguer i segona residència no només limita molt el mercat, també fa pujar els preus”. En el cas d’estos municipis, els plantejaments urbanístics també solen ser un hàndicap que no permeten obra nova. “No tots els municipis tenen zones habilitades per poder-se anar ampliant. A més, molts tenen limitacions a nivell de casc històric. Fer habitatge nou no és tan senzil”.
Quines són les solucions que les institucions poden aportar? Després de la confecció de l’estudi, el següent pas és facilitar l’accés a la vivenda a tots aquells que vulguen fer vida a la comarca. “Ara ja estem en una segona fase on intentarem estimular la rehabilitació de les cases. Estem oferint fer-nos càrrec de l’avantprojecte, és a dir, qualsevol persona de qualsevol municipi dels que han participat al cens , si té una vivenda que vol rehabilitar amb obres menors, des del Consell paguem la visita d’un arquitecte perquè vegi quines obres mínimes s’hi han de fer perquè sigue habitable”. Gandesa i Corbera d’Ebre no estan inclosos en el cens perquè no van facilitar les dades sol·licitades pel Consell Comarcal a temps.
Les ajudes econòmiques per incentivar els veïns a quedar-se als pobles són opcions esteses al llarg de les quatre comarques. Ascó, que ja es prepara per al tancament de la central nuclear, pensa en un futur on els joves no hagin de marxar. Des de l’any 2010 que subvencionen l’adquisició d’immobles i solars per a l’ús residencial. Pel que fa a les cases del casc antic, sufraguen un 60% de l’import fins a un màxim de 25.000 euros. A la resta de casc urbà també cobreixen el 60% de l’import amb un màxim de 20.000 euros. En el cas d’un solar, la subvenció actua de la mateixa manera. Els requisits per demanar-la són quatre: estar empadronat al poble per un termini mínim d’un any anterior a la sol·licitud o deus anys de forma continuada amb anterioritat, estar al corrent de les obligacions tibutàries, haver comprat un habitatge o solar destinat a construir la residencia habitual i permanent i no tenir cap habitatge en propietat ni dret real d’ús al municipi.
L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, explica que en l’anterior legislatura se va elaborar un estudi per entendre les necessitats dels demandants d’habitatge. L’ajuntament va adonar-se que els veïns “manifestaven molt la manca d’habitatge. Per un costat, hi ha moltes cases buides, però la gent demana pisos relativament nous, i d’això no n’hi ha. Tenim cases antigues”. Ascó també compta amb ajudes per al lloguer, tant com per a persones joves com per a col·lectius vulnerables, així com per als propietaris de cases que vulguen posar-les a la borsa de lloguer.
Tot i els esforços de les administracions locals, Ribes està convençut que la problemàtica de l’accés a l’habitatge va lligada al despoblament, i que este últim se podria revertir repensant el model de país. “Si les administracions que poden, com la Generalitat, no canvien el model de país, és molt difícil donar la volta a l’actual situació de despoblament. Si mirem de fer accions per desenvolupar les zones rurals, crec que la gent pot tenir una qualitat de vida molt alta al marge de les grans ciutats. I els serveis ja hi són, i molts cops la despesa que comporten és inferior al rendiment que podrien donar, com les escoles, per exemple. No se n’han de tancar, sinó que s’ha de fer anar la gent als municipis on n’hi ha perquè no acaben tancades. Hi ha d’haver un canvi de mentalitat i no sempre estar pendents de Barcelona, on ja s’ha arribat a un nivell de saturació important”.
