Maria Climent (Amposta, 1985) acaba de publicar Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), un llibre que narra la seua història d’infertilitat. Climent va publicar la seua primera novel·la, Gina (L’Altra Editorial), a l’octubre del 2019, que va convertir-se ràpidament en un èxit de crítica i vendes. La història de la protagonista tenia un punt en comú amb la de la creadora: Gina té esclerosi múltiple i el metge li diu que ha de decidir si vol ser mare o no per incompatibilitat amb la medicació.
De totes les experiències acumulades durant el procés de reproducció assistida, l’escriptora n’ha fet una obra de 130 pàgines on conta la seua relació amb l’espera, la frustració i la constància. Hi apareixen termes i paraules com la betaespera, i situacions viscudes com els embarassos de les amigues. Conscient que la infertilitat seguix sent un tema tabú, que fa de mal tractar, Climent va voler “fer-ne alguna cosa, amb tot aquell coneixement, així que vaig decidir escriure tot el que sabia i barrejar-ho amb la meua història personal. Perquè segur, vaig pensar, que més d’una dona agrairà llegir-lo en algun moment”.
La infertilitat seguix sent un problema que s’aborda només en cercles íntims. “Com més va, menys tabú és, però sí que penso que a la gent no li agrada explicar les frustracions i els drames, la societat no dona gaire espai per lamentar-se. El dia a dia va molt ràpid, tot és productivitat i fites, però el que hi ha entremig, de portes endins, és una altra història. És natural que en parlin les dones, els homes encara parlen menys de sentiments”. I per aconseguir arribar als lectors, l’autora volia fer-ho amb el llenguatge planer i directe que la caracteritza. “No volia que fos frívol i tampoc que fos un drama, una història duríssima de llegir. Simplement, vaig intentar trobar un punt mig. Com t’ho explicaria a tu, si estiguessis passant el mateix que vaig passar jo, i anéssim a fer un cafè”.
Amb una part de la promoció feta, Climent ha tingut l’oportunitat de parlar amb lectors i compartir sensacions. S’ha trobat un públic majoritàriament femení. “Moltes persones venen a les presentacions o m’escriuen en relació a este llibre amb el missatge que els interessa el tema, bé perquè ho estan vivint elles, bé perquè qui ho està passant o ho ha passat són les seues filles i els recorda molt el que han viscut. De moment no m’ha escrit cap home sobre el tema de la infertilitat, ni cap pare rememorant l’infern que va passar sa filla per quedar-se embarassada. En canvi a vegades sí que m’escriuen homes per treure’m conversa i si no els contesto m’insulten”.
