per Núria Sorribes Cerdà
Avui, 14 de febrer, és el Dia Europeu per la Salut Sexual i potser sentiràs allò de “avui dia, hi ha dies per a tot!” acompanyat (possiblement) d’un to burleta. Doncs sí. El fet d’haver d’adjudicar causes als dies de l’any és la conseqüència de la poca importància que es donen a alguns temes que són prou importants com per atorgar-los el protagonisme i la visibilitat que mereixen. I la salut sexual és un d’ells.
La sexualitat ens acompanya des del moment en que arribem a aquest món i fins que el deixem. És canviant i diversa. Una necessitat humana bàsica basada en el contacte, el plaer i l’amor que s’expressa a través de desitjos, pensaments, creences, valors… i inclou allò relacionat amb el gènere, l’erotisme, el plaer, la reproducció, la intimitat, etc.
Donat que està condicionada a factors socials, biològics, històrics o religiosos, cada persona té una manera diferent de viure-la. Però hi ha un factor comú dins tota aquesta pluralitat: els drets sexuals.
Una bona salut sexual passa per reconèixer aquests drets com drets humans fonamentals i universals que es fonamenten en igualtat, dignitat, llibertat, equitat de gènere i atenció a la persona. A més a més, han de ser promoguts, exercits, reconeguts i defensats per tothom per tal de promoure el benestar individual i social.
Alguns d’ells són el paraigües per a poder fer i treballar la sexualitat amb naturalitat des de diferents àmbits i a qualsevol edat perquè l’educació per la salut sexual no comença a l’adolescència, com he dit al principi, comença des que naixem i és un factor suficientment important com per treballar-lo a la infància i no deixar-lo per etapes posteriors. La dificultat rau en les poques eines de que disposem les persones adultes per parlar sobre sexualitat, i és per això que es fa imprescindible poder dedicar un dia a l’any per, sobretot, continuar vetllant i promovent els drets sexuals.