Jose María Franch és luthier de guitarres. Té el taller al costat de casa seua, a Sant Jaume d’Enveja, i s’hi passa hores. Dies sencers, de vegades, si la faena l’hi permet. “Sóc autodidacta, en vaig aprendre jo sol. Consultant molta informació, sobretot a Internet. Vaig començar tard, al 2006. Treballava de paleta a la construcció. Va venir la crisi econòmica i em vaig reinventar”.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03165-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03193-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03247-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03261-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03283-1-1024x683.jpg)
En aquell moment d’incertesa, Franch va voler aprendre a tocar l’instrument. “Me’n vaig donar compte que tocar guitarres no és lo meu, lo meu és construir-les”. La seua primera creació va ser a partir de materials reciclats. No era la millor guitarra, però va descobrir que sonava bé. “A partir d’aquí em vaig animar, van començar a venir músics que em demanaven reparacions. Vaig comprar fusta bona i em vaig informar dels materials que s’havien d’utilitzar”.
Me’n vaig donar compte que tocar guitarres no és lo meu, lo meu és construir-les
Jose María Franch, luthier de guitarres
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03300-1024x683.jpg)
El luthier explica que la base del seu aprenentatge ha estat la prova-error, ja que per les xarxes o inclús en certs manuals hi ronda informació poc fiable. Ha confiat sempre en el seu instint, que l’ha dut a voler confeccionar els seus propis dissenys. Quan va tenir la construcció per mà, va voler anar un pas més enllà i va completar un disseny propi, que volia fer possible una guitarra més còmoda de tocar i amb una acústica millor. Perseguint estos dos objectius va fer un instrument amb dues sortides, una a l’extrem superior de la guitarra, a prop de l’oïda del músic, i l’altra a linferior, que també fa més amable la subjecció. Eliminant la boca del centre, Franch creu que la vibració pren més força.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03315-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03337-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03361-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03388-2-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03412-1024x683.jpg)
Tot i la passió que l’artesà sent per la seua tasca, té clar que el món dels luthiers és complicat. El veu competitiu, i creu que hi ha famílies molt establertes arreu d’Espanya amb un renom contra el qual no pot competir. Tot i les limitacions d’este àmbit, ell seguirà passant hores al taller, tallant fusta i investigant com arribar a aconseguir el so perfecte.
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03423-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03440-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03447-1-1024x683.jpg)
![](https://apropebre.cat/wp-content/uploads/2023/11/DSC03461-1024x683.jpg)