La gestió dels residus és un dels reptes del futur. En els últims anys, els ciutadans de molts punts del país i del territori han vist com les taxes per la recollida de brossa augmentaven. La realitat és que esta gestió és un dels grans reptes que ha d’assumir la societat actual, sent una de les despeses més grans a les quals s’enfronta un consistori. Però, quin és el model més eficient per gestionar els residus que generem? Hi ha una sola fórmula idònia que s’hauria d’implantar de la mateixa manera a tot arreu o és important adaptar-se a l’entorn?
Mercè Mariano Geira és la cap del servei de gestió de residus del COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) i creu fermament que hi ha trets que compartixen els municipis amb millors dades. “Els factors essencials de l’èxit són tres: primer, un model de recollida de residus adaptat a les necessitats de la realitat local;. Segon, el model ha de poder vèncer l’anonimat. Es té molt interioritzat que certs serveis tenen un comptador (com el de l’aigua, el de la llum o el de la despesa telefònica) però, amb el cas dels residus, sembla que sigui un tot s’hi val i que s’atempti contra la privacitat si es vol controlar la participació; de tota manera, la privacitat queda garantida amb el desplegament d’un bon sistema de protecció de dades, que només faci servir aquelles implicades en la gestió del servei. I el tercer factor, seria el d’aplicar instruments fiscals de pagament per generació o per participació. S’ha de superar la tarifa plana actual i poder aplicar el cost real de la gestió en funció del grau de participació al sistema. Al 2025, en virtut de l’aplicació de la Llei 7/2022, serà un requisit legal que les taxes d’escombraries cobreixin el cost real (cosa que actualment no succeeix a molts municipis) i que es comencin a aplicar mesures encaminades cap al pagament per generació o per participació. Aquests tres factors combinats porten a l’èxit, però per poder desplegar-los amb garanties s’han de sustentar sobre uns fonaments molt concrets que també son tres: la voluntat política per desplegar mesures, molts cops impopulars; models tècnics eficients per a la gestió dels residus i una ciutadania interpel·lada i responsable en la gestió dels seus residus. Si no es disposa d’aquests tres pilars forts, es complica l’assoliment d’un model d’èxit.”
Quant a models eficients, destaca el paper del sistema del porta a porta, que ja s’aplica en pobles com Paüls, Aldover, Alfara de Carles o Benifallet. Este model posa de relleu el que el COPATE anomena “sistemes de control d’usuari”, és a dir, que els pobles tenen la capacitat de saber si els veïns reciclen i amb quina periodicitat. “La fórmula que realment hem comprovat que funciona és que els veïns prenguin part del procés. Amb el porta a porta, per exemple, se sap qui participa més i qui menys, amb quina regularitat i de quina manera. Això comporta que la gent que ho fa bé, pugui tenir recompensa, i la gent ho fa de manera indeguda, pugui tenir sancions”, explica Mariano.
La tendència de vèncer l’anonimat ha demostrat millors resultats: dels 947 municipis de Catalunya, 308 (32,5%) compten amb models de recollida eficients (basats amb porta a porta i contenidors tancats) amb una mitjana de recollida selectiva (RS) del 55%. En canvi, la resta de municipis amb models tradicionals de contenidor obert, el 90% de la població de Catalunya, tenen una mitjana de RS del 28%. Dos dels tres pobles amb millors dades dins l’àmbit del COPATE són Alfara de Carles i Paüls, amb model de recollida porta a porta, amb resultats per sobre del 60% de RS.
Precisament per seguir implantant esta manera de fer, el COPATE ha treballat en una primera fase amb els municipis de la zona litoral per implantar un porta a porta a establiments bàsicament de la restauració i que generen matèria orgànica, buscant aquells municipis amb una generació més gran de residus. S’hi han adherit l‘Ampolla, el Perelló, Camarles, l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Eucaliptus i el Poble Nou (Amposta), la Ràpita i Alcanar Platja i Les Cases d’Alcanar (Alcanar). Els ajuntaments tindran instruments per poder discriminar quin establiment fa una separació adequada dels seus residus i quins no per tal de poder desplegar taxes en funció de la participació. El full de ruta del COPATE és continuar desplegant sistemes porta a porta de grans productors a les poblacions interiors de les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
El COPATE també creu que una bona comunicació per part de les institucions i els ajuntaments és fonamental per aconseguir un diàleg bidireccional entre la ciutadania usuària dels sistemes de recollida i el propi servei. Posen de rellevància la figura de l’agent de residus, com a persona de referència que s’encarrega de resoldre dubtes i ajudar els usuaris per fer un bon ús del seu sistema de recollida. Això denota proximitat i confiança en el sistema, i els ciutadans tenen a l’abast totes les eines que necessiten per reciclar de manera adequada. A més, tenir informació clara de les necessitats del municipi ajuda a que els veïns s’adonen de la importància dels petits gestos i estiguen més disposats a encarregar-se dels residus de manera idònia. Un clar exemple d’això fou el gran revulsiu que van suposar les illes compactes amb cinc fraccions al voltant de l’any 2005-2008, acompanyat del desplegament de les comunicadores ambientals a la comarca del Montsià a 2005. És a dir, quan es va passar d’un sistema que primava en número els contenidors de fracció resta al carrer, a un model d’illes amb les cinc fraccions, estenent la recollida de fracció orgànica a tots els municipis de l’àmbit i multiplicant per tres el número de contenidors de RS a via pública. A aquest fet se li suma també el desplegament d’una extensa xarxa de deixalleries (24 deixalleries fixes i una mòbil) que gestiona el 20% de tots els residus municipals, que també ha contribuït a incrementar els resultats de la recollida selectiva. En concret, es va passar de menys del 20% de RS a l’entorn del 2005 al 55% a 2008-10. Malgrat tot, es mantenen uns valors estables des de llavors, fet que denota que cal apostar per més revulsius que permetin assolir els exigents nivells de RS que preveu la legislació europea
El futur de la gestió de residus ja és aquí. El COPATE sap quines són les línies a seguir i l’anonimat dels usuaris és la pedra més important en la gestió municipal dels residus per les dificultats i implicacions que suposa desplegar un sistema amb control d’usuaris. Els models més eficients seran un híbrid entre porta a porta i contenidors amb accés tancat, tot basant-se amb la identificació d’usuari. Destinar un 50% del total dels residus generats a tractaments finalistes (com un abocador) no pot perllongar-se indefinidament, i en els propers anys, amb els canvis legislatius que s’hauran d’aplicar com l’obligació d’introduir sistemes d’individualització de la prestació del servei i el pagament per generació per abans del 2027, de ben segur que han de propiciar el canvi que requereix una societat madura i responsable dels seus residus.
