Menyspreem l’agricultura i la ramaderia. Menyspreem comprar als petits comerços. Menyspreem la naturalesa. Menyspreem viure als pobles petits (després de setembre). Menyspreem la Catalunya ‘profunda’ (la que està fora de les capitals de província i àrea metropolitana de Barcelona). Així ho destapa el foc que crema el bosc cada estiu. Ara ha estat el de Llançà. Fa dos anys, el de la Ribera d’Ebre on van cremar 5.045 hectàrees.
La massa forestal és el combustible que alimenta les flames. I ja fa molts anys que vivim de cul al bosc. El cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou (Tivissa, 1972), avisa cada campanya forestal de l’abandonament de la gestió forestal que ara s’agreuja amb el canvi climàtic. Castellnou afirma que ‘cal preservar la biodiversitat dels boscos i que no siguin simples cultius d’arbres’ afegint que cal fer-ho a través del sector primari i d’una economia que prioritzi el consum de proximitat.
El foc de la Ribera d’Ebre va destapar el despoblament rural i la manca del relleu generacional en el sector primari. Pagesos, ramaders i agricultors, qui fa anys que han dibuixat els mosaics perfectes per aturar el foc. Un debat que es va sufocar en el pas dels mesos, després de promeses polítiques que no s’han complert. Ara, l’incendi de Llançà ha tornat a desemmascarar la manca de gestió forestal.
Però com revertir aquesta situació? Tot indica que cal que ens qüestionem el model social i econòmic del país que volem. No podem continuar comprant a les grans superfícies deixant fora als petits productors. No podem prometre construir infraestructures de reg si els agricultors no poden sobreviure dels aliments que produeixen perquè el mercat paga malament el quilo. No podem inculcar als fills i filles que les feines dignes son les que estan fora del sector primari. Recordant l’article d’opinió de la periodista Anna Ferràs després de l’incendi de la Ribera: no podem menysprear viure a pobles petits i fer creure que per triomfar a la vida s’ha de marxar a Barcelona. No podem preparar els entorns rurals només per ser paradisos turístics. No podem créixer d’esquena al coneixement dels pagesos, agricultors i ramaders. No podem continuar engreixant la capital i deixar sense infraestructures dignes a les comarques rurals.
I tot passa perquè el debat sigui al Parlament de Catalunya i que les i els polítics escoltin (sí, escoltar, no només sentir) als qui viuen en la seua pell els problemes que desencadena aquest creixement indiscriminat.
Després de l’incendi de la Ribera d’Ebre, la classe política va engegar el programa ‘País viu’ per frenar el despoblament rural i dinamitzar l’economia de proximitat. Va durar de Nadal a Sant Esteve.
Però el foc continuarà cremant. Serà més virulent. Tindrà més combustible. La massa forestal embrutarà els boscos. Ens lamentarem amb piulades a Twitter i missatges de suport. Sense deixar d’anar al Mercadona, sense comprar productes de proximitat i veient els pobles rurals i costaners com les nostres segones residències.
