Rosa Segarra està al capdavant del Mas de Baix, una extensió de 180 hectàrees situada entre les muntanyes de Tivissa i el riu Ebre. En plena floració, els arbres estan en procés d’aclariment, que és con s’anomena l’acció de llevar una bona part de les flors perquè el fruit pugue créixer fort. A la finca hi tenen diverses varietats d’arbres: pruneres, figueres, presseguers, llimoners, oliveres… i també un tros destinat exclusivament a clients de turisme rural. La família ha convertit el mas familiar en l’hotel Mas de l’Illa. Els seus hostes podran, ben aviat, collir-se el seu propi esmorzar i conèixer les varietats que se cultiven en esta zona.
Segarra és natural del Priorat i la seua família no havia estat mai lligada a les faenes del camp. Però, en casar-se amb Santi Navarro, els dos van posar-se al capdavant de les finques. “Este terreny el va comprar el pare del meu marit als anys 80. Som una finca ecològica i biodinàmica, intentem tenir molta varietat de fauna, hi ha llocs perquè s’hi posen les àguiles, tenim controlada la població de conills, casetes de ratpenats… Hi ha molta diversitat. Als camps no arrenquem l’herba del mig perquè hi hagin flors, perquè quan hi hagi pugó, els diferents organismes ens ajuden a combatre’l”. L’any passat van guanyar el premi als Millors Productes Sostenibles de BBVA.
El Mas de Baix no sempre va ser una finca ecològica. Van començar treballant la terra amb pesticides i amb els elements que van aprendre a utilitzar. Però arrel d’una malaltia dins del nucli familiar, els agricultors van replantejar-se este model de producció. “Va arribar un punt en què tiràvem herbicida, els arbres creaven resistència i tampoc tenien una gran producció. Pensàvem, hi ha alguna cosa que no funciona. I amb la malalatia vam decidir canviar-ho tot, des de la nostra alimentació a la manera de funcionar a les terres. Va ser dur al començament, i ho seguix sent, perquè els preus no acompanyen”.
Rodejada dels seus dos gossos, Segarra és l’encarregada de supervisar les tasques del camp. Ara, aclarint hi ha sis treballadors. A mitjans d’abril hauran de tornar a posar-s’hi. A finals de maig, colliran. De moment, treballen en una de les èpoques de l’any més boniques a la Ribera d’Ebre: la floració. Hi participen cada any, sempre pendents del cap de setmana idoni perquè els turistes gaudixquen de la comarca en el seu millor moment. En els últims anys, el canvi climàtic ha fet que la festa de la floració canvie de dates. Els pagesos mai estan segurs de quan la podran celebrar, perquè la calor a deshora o les pedregades poden aixafar-los les previsions.
