Per Víctor Montecino
La darrera agressió homòfoba que ha transcendit als mitjans ha portat molta cua. La denúncia del suposat atac de 8 encaputxats a un jove de vint anys per “maricón” s’ha quedat en res. Més enllà de si és real, a mitges, si hi ha coacció per retirar la denúncia o si és tot fals, la realitat és que algunes respostes sobre el cas són més escandaloses que el mateix.
L’alcalde del mateix municipi de Madrid on va fer la denúncia, José Luis Martínez-Almeida, trencava el vincle de l’augment de violència homòfoba amb l’auge de l’extrema dreta i els missatges d’odi de partits com Vox. Què hem d’esperar que s’identifiquen els agressors com a militants de Vox per a no separar-ho?
La realitat és que els atacs a gent que no són “homes blancs heterosexuals” han augmentat. L’Ajuntament de Barcelona exposava l’augment de més de 5 punts del primer trimestre de 2021 amb 39 expedients a l’Oficina per la No Discriminació (OND). També han augmentat les agressions en violència de gènere, sobretot durant maig i juny.
Així, la mort de Samuel o els diversos atacs denunciats durant la revetlla de Sant Joan a Barcelona no són fets aïllats. I només sabem el que transcendeix als mitjans. Ja no parlem d’agressions físiques que no es denuncien, insults o microhomofobismes com dividir entre gais i normals. Situacions que ens trobem tan alegrement cada dia i que no ajuden gens a normalitzar una igualtat real.
Sigue veritat o no la denúncia, el problema està, però això no ens ha d’acoquinar. Traguem pit totes, tots i TOTHOM, DEL COL·LECTIU O NO! Lluitem cada dia per demostrar que creiem en la igualtat. Demostrem que mereixem el mateix respecte independentment del color de pell, el gènere o la sexualitat. Busqueu a les radiografies i digueu-me en què ens diferenciem.