La peça ‘Cosmic Eye’, d’Anaisa Franco, està col·locada a la plaça del Poador d’Amposta. Des d’allà dialoga amb l’espai, amb el riu i amb el pont penjant de la ciutat. Franco ha creat esta peça exclusivament per a la sisena edició del certamen XYZ, i s’ha inspirat en l’ull humà i els forats negres. Està feta amb un material translúcid que juga amb la llum i la perspectiva, i el seu disseny és sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Autor: A Prop
L’Entitat Municipal Descentralitzada es va constituir ara fa trenta anys Jesús està d’enhorabona. Fa trenta anys que es constituir com a EMD, és a dir, com a entitat municipal descentralitzada. “Encetàvem un meló que no sabíem com sortiria”, explica el primer president que va tenir esta nova forma de govern, Pere Panisello. Ell va entrar a la política municipal a l’abril del 1988. “Me va cridar l’alcalde de Tortosa, Vicent Beguer, per proposar-me ser l’alcalde pedani de Jesús. Me vaig quedar molt parat perquè jo formava part del món associatiu, però en política era inclús una mica anti partits”. Soci…
Març i abril i llibres. Llistes d’obres recent sortides de la impremta als mitjans de comunicació, rànquings, entrevistes, signatures i presentacions. Escriptors ocupant portades i crítics afilant les plomes. Recomanacions llibreteres i aquell ambient de festa, de poder triar i remenar les novetats. La literatura ebrenca seguix d’enhorabona. Després d’anys d’ebullició narrativa, els autors de les comarques del sud que seguixen actius no decau. Cinta Arasa, Maria Climent, Marta Sans, Cinta Farnós, Òscar Meseguer, Clàudia Pallisé, Joan Roca Navarro… i un llarg etcètera de noms que lliguen les lletres al territori. Els escriptors creen personatges que viuen, actuen i pensen…
Imatges cedides pel Patronat de la Passió de Vilalba. Setmana Santa és temps de representacions, processons i tradicions, i la Passió de Vilalba dels Arcs té molts elements que la fan única. Al municipi terraltí, fa vint-i-nou anys que la gent del poble porta a la vida els últims dies de Jesús, i ho fan al carrer, amb accés lliure i un clar accent feminista. El president del Patronat de la Passió, Marc Solé, explica que “la Passió té com a escenari les places i els carrers del poble, i també les afores, que és on fem la crucificció, el…
Laia Domenech i Maite Puey són amigues des de sempre. Just abans de la pandèmia, van decidir que volien treballar juntes i van crear l’empresa Tercer Primera, un estudi de disseny gràfic, interiorisme i instal·lacions efímeres que opera des de Gandesa i que fa referència al primer pis que van compartir juntes, mentre estudiaven a Tortosa. Laia Domenech va estudiar disseny gràfic a l’ESDAP Pau Gargallo de Barcelona. També s’ha format com a dissenyadora web al màster de Disseny Web i App de Labasad. Va viure dos anys als Estats Units, en els quals seguia parlant amb Puey i anaven…
Rosa Segarra està al capdavant del Mas de Baix, una extensió de 180 hectàrees situada entre les muntanyes de Tivissa i el riu Ebre. En plena floració, els arbres estan en procés d’aclariment, que és con s’anomena l’acció de llevar una bona part de les flors perquè el fruit pugue créixer fort. A la finca hi tenen diverses varietats d’arbres: pruneres, figueres, presseguers, llimoners, oliveres… i també un tros destinat exclusivament a clients de turisme rural. La família ha convertit el mas familiar en l’hotel Mas de l’Illa. Els seus hostes podran, ben aviat, collir-se el seu propi esmorzar i…
Núria Fernández Albesa és advocada d’estrangeria. “Normalment aquí, a Terres de l’Ebre, els advocats no se solen especialitzar molt. Un advocat farà civil, penal, laboral… la majoria toquen de tot. Jo també vaig començar així, com a autònoma, i no em va agradar del tot”. Sense acabar de trobar el seu camí però segura que havia escollit bé l’ofici, Fernández va trobar la seua vertadera vocació el dia que el seu primer client d’estrangeria li va demanar ajuda. “Jo no havia estudiat estrangeria a la carrera. Un client me va agafar per sorpresa i em va dir que havia de…
Fotografies de Judit Camacho Text de Laia Viñas En una casa a Amposta plena de llum i blancor, Eugènia Reverté pinta a la vora d’un finestral. Té una taula rodona que dona al pati, hi aboca les pintures, els pinzells i les fustes que fa servir per crear. Va començar a pintar, com tots els xiquets, per no avorrir-se. “Fa un any i poc que em va tornar la inspiració, suposo que per ganes de traure el que portes a dins”, explica l’artista. S’ha dedicat durant dècades a la música, ha sigut cantant, i, quan ha parat de pujar als…
Josep Lluís Villa és un dels periodistes més reconeguts del territori. Acaba de rebre el Micro Daurat 2023 del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre com a cirereta d’una carrera dedicada a la comunicació comarcal. Ha dirigit diversos mitjans des que va començar a fer periodisme “per casualitat, perquè jo no sóc llicenciat. En aquells moments feia un festival de teatre amb Arturo Gaya, i ell treballava a Ebre Informes. Jo era escriptor però només per a mi. Ell havia de fer una entrevista però no tenia disponibilitat, i vaig dir-li, ja te la faré jo. Va agradar…
Alejo Palacios és dissenyador i pintor. És natural de Buenos Aires, però la curiositat que tenia cap a Catalunya i els seus artistes el van fer canviar de continent. Un cop a la ciutat, va seguir buscant un espai on poder crear a prop de la natura. L’ha trobat a la falda dels Ports, on ha acondicionat una casa de muntanya i on pinta sense parar. Diu que li agrada treballar com un agricultor, i segurament per això la seua obra se nutrix de colors i materials molt lligats a la terra.
Maria Mingorance és artista multidisciplinar. De menuda ja s’adonava que sentia molt interès per l’art i que volia expressar tot allò que portava a dins i no podia traure només amb paraules. “Vaig començar amb la dansa. Després no he seguit ballant, però a l’escola i a l’institut vaig tenir un parell de professors que em van animar a llegir poesia en veu alta. Allà me vaig enamorar de la poesia i de l’exercici de compartir-la oralment, me sentia molt còmoda recitant”. Així va animar-se a posar-se a escriure els seus propis textos. “Tot ho he anat descobrint una mica…
Pilar Pisa se definix com una aventurera. Diu que ha tingut una vida molt moguda, que ha sigut molt inquieta. Ho seguix sent. Amb vuitanta-nou anys, s’aixeca cada dia a les sis del matí i se’n va al gimnàs. Ara s’està recuperant d’una lesió a l’espatlla, cosa que l’obliga a fer un extra d’exercici, tot i que sempre ha estat molt activa. Després fa el cafè amb la parella de son fill, va al fisioterapeuta i, en acabar, un altre cafè, esta vegada amb les amigues que va fer a l’Escolta d’Art i Disseny d’Amposta fa trenta anys. Pintar és…