“Jo soc fill de pagès. He collit tomates, he anat a plantar arròs… i mai he renegat d’això. Són les meues arrels i n’estic orgullós. Però jo tenia unes inquietuds. Vaig viure el principi de la democràcia, que van ser moments molt bonics. Aquí, a Amposta, hi havia un cultiu de gent i una explosió de llibertat. Anàvem molt al Llar, que era un lloc on hi passaven moltes coses. M’hauria pogut guanyar molt bé la vida anant al camp, però amb una mà darrere i l’altra davant me’n vaig anar a Barcelona, on vaig començar netejant plats en un restaurant. Vaig treballar a la nit molts anys, en l’època bona d’abans dels Jocs Olímpics, i vaig conèixer molta gent important a nivell creatiu. Hi havia efervescència artística”. Així recorda els primers anys de joventut Fermín Serret, la meitat de la marca Fermin+Gilles. Esta parella artística es va formar als anys 90 a través de la fotògrafa sueca Maria Espeus. “Quan ella tenia un encàrrec, ens trucava i vam començar a formar un team”, conta Gilles Saint Martin, francès de naixement i que va introduir-se al món de l’art des de l’aparadorisme. “Teníem la mateixa inquietud de fer coses junts, i amb Espeus vam aprendre’n molt, perquè era molt exigent, molt organitzada i molt ordenada. En este món tot són contactes i ens van trucar des de la marca Josep Font per preguntar-nos si volíem portar la promoció de la marca fora d’Espanya. Era un repte exportar un dissenyador d’aquí, i en aquell moment tampoc sabíem com fer-ho. Però crèiem molt en ell”. Este va ser el seu primer gran repte dins del món de la moda i van aconseguir obrir mercat a Londres, París, el Japó o Aràbia Saudita.
Però la seua ocupació principal ha estat la d’estilistes. “Natros sempre hem tingut molts flancs oberts, ens ha agradat jugar i provar, no hem tingut mai temor de res. També passa que ens agrada molt fer coses junts”. Esta complicitat és tan evident que l’un acaba les frases de l’altre i relaten les seues vivències com si fossen una sola persona.
Tenen clar què els ha distingit de la resta d’estilistes. “La classe, l’elegància. Natros fem moda però sempre hi ha aquell toc que té class, és el que sempre ens han dit, i això ens ha portat a treballar en certs nivells i projectes”. Han vestit, entre molts altres, a personalitats com Antonio Banderas, Miguel Bosé, Quim Gutiérrez, Luis Figo o Jon Hamm, i han treballat amb marques com El Corte Inglés, Zara, Burberry o Puma. Van ser també els encarregats de la imatge de la campanya presidencial de José Luis Rodríguez Zapatero. La política és un camp que no estan gaire interessats en tornar a explorar, però recorden l’experiència com un moment apassionant. “Vam buscar referents, vam estudiar. Penses, qui ha fet les millors campanyes polítiques? Miràvem molt els Kennedy, ho tenien tot molt ben estudiat. Va ser un dels projectes que ens va enriquir més, perquè sempre hem sigut curiosos i estàvem envoltats de bons equips. Un altre referent que teníem era François Miterrand, més proper, més europeu. Ens vam anar cultivant durant el procés”. Expliquen que els detalls els van obsessionar. “Primer vam haver de fer pedagogia perquè no portessen americanes que fossen com sacs de patates. Teníem clar que els polítics havien de ser propers, i que no s’havien de disfressar, però havien de vestir-se en consonància amb el públic a qui es dirigien”.
Una nova vida per a la roba oblidada
“La desfilada Reborn per a la 080 va ser una proposta de l’organització. En uns anys entraran en vigor unes lleis salvatges pel que fa la circularitat, l’etiquetatge, les condicions de treball… i des de la comunitat europea volen inculcar este canvi d’hàbits en contraposició al fast fashion i esta manera de fer tan contaminant. Natros fa anys que formem part del jurat de selecció de dissenyadors de la 080, i quan ens posen este projecte sobre la taula, ho acceptem”. Acceptant les contradiccions que els comportava submergir-se en esta iniciativa, van tirar endavant tot i les advertències de coneguts del sector que no ho veien clar. “Natros ho volíem fer i ho vam fer. Com sempre, kamikazes”. Al 2022 se va celebrar la primera desfilada 080 Reborn, que volia promoure i posar al mapa la reutilització de la roba, seguida d’una segona edició dedicada al denim.
El procés va ser llarg i curiós: van decidir anar a l’arrel de tot i es van posar a remenar bales i bales de peces de tot tipus a les plantes de reciclatge. “Allà hi treballa gent en risc d’exclusió social. Vam voler conèixer tot això. Volem tenir-ho tot, conèixer-ho tot, no volem tenir assistents ni becaris per enviar als llocs. Anàvem a les plantes de reciclatge i als seus tallers i les peces que havíem de modificar, les confeccionaven les treballadores, en molts casos dones que havien patit maltractaments. Per a natros també són importants els valors”. El resultat els ha portat, per exemple, a ser els responsables del vestuari de la nova gira del cantant Miki Núñez, fet íntegrament amb peces de segona mà.
Lligats a l’art i al territori
En el seu temps lliure, la parella escull seguir estimulant les ments. Conten que els agrada passar temps entre Barcelona i París, perquè la capital francesa els inspira “només passejant per carrer”, tot i que, quan són allà, visiten totes les exposicions que poden. Juguen amb la fotografia. Una obra seua va ser seleccionada per la Maison Européennee de la photographie entre 1.200 propostes per ser mostrada a Paris Plein Soleil, i tenen també una sèrie de peces que capten el moment de destrucció del Delta després del Glòria a la vegada que mostren la relació del territori i el vent.
Els dos són uns enamorats de les Terres de l’Ebre i del seu patrimoni, ja sigue cultural, natural o dialectal. “A mi m’han dit moltes vegades que aprengués a parlar català, que no m’entenien. Però m’és igual, no he dixat de parlar mai com jo parlo”, reivindica Serret. Una mostra d’esta passió que senten és el lloc escollit per il·lustrar esta peça, davant d’una casa de propietat privada a Amposta que l’ha fascinat des de menut. Té temor que acabe caient. Li agradaria, com fa amb la roba reutilitzada, donar-li una segona oportunitat, reconvertir-la en alguna cosa que pogués preservar en el temps i explicar una història.
