Núria Fernández Albesa és advocada d’estrangeria. “Normalment aquí, a Terres de l’Ebre, els advocats no se solen especialitzar molt. Un advocat farà civil, penal, laboral… la majoria toquen de tot. Jo també vaig començar així, com a autònoma, i no em va agradar del tot”. Sense acabar de trobar el seu camí però segura que havia escollit bé l’ofici, Fernández va trobar la seua vertadera vocació el dia que el seu primer client d’estrangeria li va demanar ajuda. “Jo no havia estudiat estrangeria a la carrera. Un client me va agafar per sorpresa i em va dir que havia de…
Autor: A Prop
Fotografies de Judit Camacho Text de Laia Viñas En una casa a Amposta plena de llum i blancor, Eugènia Reverté pinta a la vora d’un finestral. Té una taula rodona que dona al pati, hi aboca les pintures, els pinzells i les fustes que fa servir per crear. Va començar a pintar, com tots els xiquets, per no avorrir-se. “Fa un any i poc que em va tornar la inspiració, suposo que per ganes de traure el que portes a dins”, explica l’artista. S’ha dedicat durant dècades a la música, ha sigut cantant, i, quan ha parat de pujar als…
Josep Lluís Villa és un dels periodistes més reconeguts del territori. Acaba de rebre el Micro Daurat 2023 del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre com a cirereta d’una carrera dedicada a la comunicació comarcal. Ha dirigit diversos mitjans des que va començar a fer periodisme “per casualitat, perquè jo no sóc llicenciat. En aquells moments feia un festival de teatre amb Arturo Gaya, i ell treballava a Ebre Informes. Jo era escriptor però només per a mi. Ell havia de fer una entrevista però no tenia disponibilitat, i vaig dir-li, ja te la faré jo. Va agradar…
Alejo Palacios és dissenyador i pintor. És natural de Buenos Aires, però la curiositat que tenia cap a Catalunya i els seus artistes el van fer canviar de continent. Un cop a la ciutat, va seguir buscant un espai on poder crear a prop de la natura. L’ha trobat a la falda dels Ports, on ha acondicionat una casa de muntanya i on pinta sense parar. Diu que li agrada treballar com un agricultor, i segurament per això la seua obra se nutrix de colors i materials molt lligats a la terra.
Maria Mingorance és artista multidisciplinar. De menuda ja s’adonava que sentia molt interès per l’art i que volia expressar tot allò que portava a dins i no podia traure només amb paraules. “Vaig començar amb la dansa. Després no he seguit ballant, però a l’escola i a l’institut vaig tenir un parell de professors que em van animar a llegir poesia en veu alta. Allà me vaig enamorar de la poesia i de l’exercici de compartir-la oralment, me sentia molt còmoda recitant”. Així va animar-se a posar-se a escriure els seus propis textos. “Tot ho he anat descobrint una mica…
Pilar Pisa se definix com una aventurera. Diu que ha tingut una vida molt moguda, que ha sigut molt inquieta. Ho seguix sent. Amb vuitanta-nou anys, s’aixeca cada dia a les sis del matí i se’n va al gimnàs. Ara s’està recuperant d’una lesió a l’espatlla, cosa que l’obliga a fer un extra d’exercici, tot i que sempre ha estat molt activa. Després fa el cafè amb la parella de son fill, va al fisioterapeuta i, en acabar, un altre cafè, esta vegada amb les amigues que va fer a l’Escolta d’Art i Disseny d’Amposta fa trenta anys. Pintar és…
Lia Ibáñez, coneguda com a Lia Sampai, és cantautora. S’ha criat a Cerdanyola del Vallès però una part de la seua família és de Santa Bàrbara, on ha passat caps de setmana i estius. Sempre ha sentit passió per totes les arts que li han permès expressar-se amb llibertat. També és actriu i escriu i, quan de molt menuda, va descobrir que tothom podia crear cançons des de zero, va saber que volia intentar-ho. La primera que va fer va ser per a la seua iaia, que estava morint, i va seguir per expressar tot el que tenia a dins…
Núria Altés va criar-se entre vinyes, a Batea. Segurament per això va voler donar la mateixa infantesa als seus dos fills. Al 2010 va crear un projecte propi, Herència Altés, juntament amb la seua parella, Rafael De Haan. El celler està rodejat de les seues pròpies vinyes, als afores de Gandesa, i exporta el seu vi a tot el món. Altés recorda aquells anys com a convulsos, perquè al 2007 va tenir el seu primer xiquet. “Quan em vaig quedar embarassada estàvem creant l’empresa, estàvem en plena voràgine. Quan va arrencar Herència Altés, el gran tenia tres anys i el…
El 8 de març tot se tenyirà de lila. Els mitjans de comunicació publicaran entrevistes a dones que faran malabars per quadrar agendes i respondre a totes les invitacions. Ramaderes, pageses, escriptores, bomberes… Millor si pertanyen a gremis masculinitzats on elles són l’excepció. Després hi haurà comentaris a les xarxes on se lloarà la seua valentia, les ganes, el caràcter. Seran exemple de com sortir-se’n, la mostra que és possible viure com un home pel que fa a les condicions. Però el 8M passarà i tornaran a quedar-se soles amb proveïdors que els demanaran de parlar amb el marit o…
Durant el 2024, la ‘sala exterior’ de Lo Pati acollirà ‘Antroposcenes, narracions sobre la vida a l’Antropocè’, un cicle comissariat per Pau Waelder amb sis propostes artístiques. Les artistes que participen en esta selecció han elaborat obres audiovisuals que ens oferixen, des de diferents perspectives, escenes de la vida a l’Antropocè, particularment d’aquells entorns i sistemes que tenen un paper determinant en la vida a la Terra. Són Marina Zurkow, Claudia Larcher, Diane Drubay, Kelly Richardson, Yuge Zhou i Theresa Schubert. Fa just un any, Lo Pati va presentar la seva nova sala expositiva: La Façana. Pren forma d’una gran…
A Francesc Millan li agraden els dies de pluja. De tant en tant, torna al poble, a Santa Bàrbara. La seua faena el manté a Barcelona, on viu des de que va marxar a estudiar Periodisme. Actualment, és el cap de la secció d’Internacional del diari Ara, un càrrec que va ocupar amb només vint-i-cinc anys. Fa pocs dies que ha arribat d’Ucraïna i descansa abans de tornar al ritme de la redacció. Millan va tenir sempre molta curiositat pel que l’envoltava. Explica que, de menut, jugava al carrer on vivia sa iaia i amb una amiga anaven apuntant en…
Josep Baubí és un home de ràdio. Va ser el corresponsal a les Terres de l’Ebre de Catalunya Ràdio des del 1989 fins al 2013. Actualment és el president del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre. Recorda els seus inicis en el món del periodisme, que van ser inesperats, i repassa els últims anys i l’actualitat de la premsa del territori.