El 8 de març tot se tenyirà de lila. Els mitjans de comunicació publicaran entrevistes a dones que faran malabars per quadrar agendes i respondre a totes les invitacions. Ramaderes, pageses, escriptores, bomberes… Millor si pertanyen a gremis masculinitzats on elles són l’excepció. Després hi haurà comentaris a les xarxes on se lloarà la seua valentia, les ganes, el caràcter. Seran exemple de com sortir-se’n, la mostra que és possible viure com un home pel que fa a les condicions. Però el 8M passarà i tornaran a quedar-se soles amb proveïdors que els demanaran de parlar amb el marit o el pare. Moltes posposaran tenir fills perquè una dona embarassada fa de mal veure en un corral o collint fruita dels arbres. D’altres hauran de conviure amb la culpa de ser mare i autònoma alhora, una preocupació que la majoria dels pares no tenen. Qui tindrà interès en escoltar-les, llavors?
Com a dues dones joves al capdavant d’A Prop, veiem este dia de l’any com una oportunitat per rentar cares i dixar la consciència tranquil·la. En una societat que ha acceptat que s’ha de mirar cap endavant però que se resistix a fer-ho, ens enfrontem a situacions injustes que, molts cops, no ens ho semblen ni a natros. Tenim interioritzats els comentaris paternalistes, els dos petons en lloc de l’encaixada de mans i que se done per suposat que no som les empresàries, sinó les assalariades. Encara hi ha moltíssimes barreres que ens impedixen sentir-nos en igualtat de condicions amb homes que tenen càrrecs importants quan negociem, tanquem col·laboracions o presentem projectes. Quants cops hem hagut de sentir que només som dues xiquetes amb una càmera i un micròfon sota el braç? Tot i haver superat la majoria d’edat fa anys, la condescendència i l’altivesa amb què se’ns ha tractat en més d’una ocasió ens ha fet plantejar si rebríem el mateix tracte en cas de ser homes.
El pròxim 8 de març, l’equip d’este mitjà farà vaga. No hi haurà entrevistes ni articles dedicats a treballadores extraordinàries, perquè la nostra tasca com a periodistes és donar-los veu cada dia. Per això, enguany no hi haurà programació especial ni tons violetes al web. El feminisme es fa tot l’any.
1 comentari
Molt ben dit xiques! Ens veiem als carrers