Josep Lluís Villa és un dels periodistes més reconeguts del territori. Acaba de rebre el Micro Daurat 2023 del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre com a cirereta d’una carrera dedicada a la comunicació comarcal. Ha dirigit diversos mitjans des que va començar a fer periodisme “per casualitat, perquè jo no sóc llicenciat. En aquells moments feia un festival de teatre amb Arturo Gaya, i ell treballava a Ebre Informes. Jo era escriptor però només per a mi. Ell havia de fer una entrevista però no tenia disponibilitat, i vaig dir-li, ja te la faré jo. Va agradar tant que em van oferir de fer entrevistes per a la contraportada. A partir d’aquí ja em vaig començar a formar, però al prinicipi no sabia ni escriure en català”.
Des de llavors, Villa ha treballat per a mitjans com Ràdio Nacional Espanyola, la Ser o Ona Catalana. Se definix com un home de ràdio. El primer cop que va escoltar veus a través de les ones, va quedar meravellat i va saber que, en algun moment, s’hi dedicaria. Al 2005 va fundar Imagina Ràdio amb l’objectiu d’oferir una programació radiofònica i musical de qualitat. Tot i que està jubilat, passeja per la redacció del mitjà que va crear com si estés a casa seua.
No mostra cap tipus de nostàlgia. “No diré que qualsevol temps passat va ser millor. Fa anys, estàvem immersos en un canvi, en la Transició, en què tots teníem il·lusió. Al camp del periodisme, la dreta s’amagava més que ara, però també hi havia corrupció i falta d’honestedat. També hi havia fake news, que no sé per què n’hi diem fake ni news. Me trau de polleguera, la veritat, perquè és decadent quan tens un idioma i has de recórrer a un altra llengua per semblar més viu. Però la cosa és que no se propagaven tan ràpid com ara”. Xarxes socials, la necessitat d’últimes hores constants, la irrupció dels digitals… nous costums i recursos que han transformat el món de la informació en els últims anys i han passat a tenir un paper clau a l’hora de comunicar. Lluny de criticar els avenços, Villa creu que les prioritats són unes altres. “La societat és estúpida si creu que hi haurà un periodisme lliure si l’han de pagar els demés, perquè no hi ha res gratis. Que la gent compre diaris i face clics i existiran notícies ben treballades i informació amb perspectiva”.
