Este mes de juny, A Prop ha tingut el goig de parlar amb Josep Sabaté, integrant històric de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i activista incansable, i amb Terra Alta Viva, una agrupació que lluita contra la massificació eòlica a la comarca. De les dues peces fetes a partir dels seus testimonis, n’extraiem unes quantes veritats. Una d’ineludible, que les Terres de l’Ebre som un territori històricament oblidat, que arrosseguem carències pel que fa a infraestructures i serveis, però també, molts cops, d’autoestima. La sensació que les decisions se prenen als despatxos de Barcelona, a dos-cents quilòmetres de casa i sense tenir en compte les necessitats del territori, seguix present en les noves generacions.
Esta dixadesa palpable ha traspassat al caràcter ebrenc, de vegades recelós amb la resta del país, cansat de la diferència de tracte entre territoris. Però també ens ha fet combatius. Sabaté afirmava que la lluita en defensa de l’Ebre és ‘’un referent claríssim a nivell dels Països Catalans’’. Que milers i milers de ciutadans s’unixquen per una causa comú com és la defensa del riu no només és útil per a la preservació de l’ecosistema, sinó que apropa veïns, els fa partícips d’un moviment i cohesiona el sud. Aquí, el nus del transvasament és un símbol familiar i reconeixible, un emblema que ens ajunta i ens recorda que, tot i aglutinar menys població que un barri de la capital, ens sabem fer escoltar.
Terra Alta Viva, per la seua banda, vol ser hereva d’este esperit combatiu. Tal i com afirmen en el seu últim comunicat, ‘‘la Terra Alta és avui la comarca catalana que concentra la producció de més megawatts (MW), concretament 529 MW, i a molta distància de la segona comarca amb major producció, les Garrigues (379 MB). Tot i això, continuen arribant nous projectes de centrals eòliques a la comarca’’. Fa anys que denuncien que la zona no pot suportar més projectes de renovables, que han arribat al límit i que implantar-ne més suposarà la fi de projectes de turisme sostenible o vitivinícola. Creuen, també, que els ajuntaments i el Consell Comarcal no prenen una posició prou radical contra les empreses promotores, i que la falta d’unió entre sectors només fa que empitjorar la situació, cosa que el mateix Consell desmentix. Però, quantes manifestacions massives recordem en contra de més aerogeneradors a la Terra Alta? Hi ha unió entre pagesos, propietaris i sindicats? Què passaria si tots els terraltins sortissin al carrer, enfadats perquè els hipotequen el futur amb molins que medixen fins a 200 metres d’alçada? Si alguna cosa ens han ensenyat els anys de lluita per preservar la nostra aigua, és que la unió fa la força i que molts David junts poden ser tan grans com un sol Goliat.
