La reconstrucció d’una capella amb dos-cents trenta anys d’història a Tivenys

A Tivenys, resseguint el camí de Cardó, hi ha una capella que, fins fa pocs anys, estava abandonada. Dale i Catherine Sutton viuen en una casa just al costat que han renovat des de la pandèmia. La construcció original constava del que ara és l’habitatge, la capella i un corral. Esta parella d’anglesos han fet les faenes de reconstrucció amb l’ajuda de fins a tres arquitectes, però les tasques de paleta les ha dut a terme Dale sense pràcticament ajuda, fent servir materials tradicionals com la fusta en detriment del formigó. Quan van comprar la propietat, el matrimoni tenia clar que volien conservar l’essència de l’indret i respectar l’arquitectura tradicional.

Dale i Catherine són naturals d’Anglaterra però van dixar el seu país fa anys. Van viure un temps a França, al centre del país, on van renovar una casa antiga tal i com han fet ara a Tivenys. Tot i que valoren l’experiència de manera molt positiva, Catherine explica que el clima i les poques perspectives de faena per als seus dos fills van fer-los voler canviar de llar. Tenien ganes de canviar d’ambient, però Catherine sabia que una nova mudança els costaria temps i un altre procés d’adaptació. Per, això, diu, va demanar una senyal. No es descriu com una persona creient practicant, però quan unes monges van trucar a la porta de casa seua i es van interessar per comprar-los la propietat, els dubtes se van esvair i van traslladar-se a Tivenys.

Després de fer la compra i a l’espera de les llicències pertinents, van instal·lar-se al poble. Allà els va agafar el confinament. Una de les coses que més van trobar a faltar va ser espai per moure’s i un jardí per sortir a prendre l’aire. De seguida van començar a renovar la casa de la capella i ho van fer seguint el seu propi instint. Dale va fer una investigació extensa sobre arquitectura catalana i va voler construir unes escales amb volta. No va trobar ningú que les pogués fer, de manera que a partir de l’assaig-error va acabar fent-les sota el seu propi criteri. Els mobles que fan servir són d’anticuari o restaurats i expliquen que volien fugir de la corrent moderna, aprofitant al màxim l’estructura original.

Tot i l’encant de l’indret, hi havia diversos factors que s’havien de solucionar per poder viure-hi. La primera és que a la finca no hi havia llum, problema que han solucionat instal·lant plaques fotovoltaiques suficients per poder viure de manera còmoda. Tampoc hi havia aigua. L’excavació d’un pou va quedar descartada de seguida, i ara es fan portar aigua amb un camió i l’emmagatzemen en unes sitges. Intenten aprofitar els recursos de la natura i ser poc invasius amb el medi.

Ara estan submergits en la renovació de la capella. Ja han refet el sostre, una de les intervencions que corre més pressa en construccions en estat de degradació. No tenen clar quina imatge acabarà tenint, tot i que s’esforcen en conservar els elements que s’hi han trobat i que el pas del temps no ha destrossat. Hi ha grafits a les parets amb noms i dates, i Catherine diu que alguns veïns els han reconegut com seus. Entre les runes van trobar una pica feta amb pedra de la Cinta, un material molt preuat al territori i que està present en alguns edificis del Vaticà. Van acondicionar-la i van tornar a col·locar-la a la paret. Els agradaria que, quan estigue acabada, puguen celebrar-s’hi casaments. Mantenen també un cocó, una construcció que només es troba a la zona de Cardó i en alguns indrets de les Balears, amb un gran valor històric i patrimonial. Es calcula que a Tivenys en queden uns 250 en peu.

Tot i que encara queda temps perquè l’edifici de la capella estigue totalment acabat, el matrimoni té confiança en el procés i encaren amb il·lusió els mesos de faena. Repetixen que estan orgullosos d’haver contribuït a evitar que una joia patrimonial com esta acabés a terra i, tot i que encara no tenen clar de quina manera, saben que volen donar l’oportunitat al públic de gaudir-la. De moment, però, només en fan un ús privat i l’espai no està obert a visites.