Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho
Guillermina Orús Clua ha viscut sempre a Poblenou, a Barcelona, però ha tingut un peu posat a Arnes. I el pensament. “Jo, de petita, cada estiu, Setmana Santa, nadal, ponts… sempre havia vingut. I deia, quan me jubile me n’aniré al poble. Però llavors va passar que les dues filles que tinc es van independitzar”. Guillermina era la propietària d’una acadèmia de manualitats a la capital, i després de la pandèmia, va creure que havia arribat el moment d’instal·lar-se definitivament a Arnes, fins i tot abans del previst.
De manera que va fer maletes, va vendre el pis i va posar-se a fer obres a la casa dels seus iaios al poble, al número 6 del Carrer Major. La va dividir i ara hi té apartaments rurals. Als baixos, acaba d’obrir-hi una botigueta on ven les seues creacions amb cera d’abella, majoritàriament espelmes, i un grapat de productes de proximitat. Este racó també és el seu taller. Hi té un espai on desfà la cera al bany maria, la passa als motllos de silicona o la posa en canyes de riu, la manera tradicional de fer espelmes sense necessitat de més material que una canya collida en lluna vella d’hivern. Aquí també hi encera les metxes de cotó o manipula làmines de cera per donar-los formes decoratives. Totes les decoracions que fa, les fa amb les mans, de manera artesanal i, si es vol, personalitzada. “La gent me diu, estàs aquí tot el dia treballant, però per a mi això no és treballar, és fer el que m’agrada i el que vull”, conta. Obre gairebé tots els dies de la setmana.
Guillermina ha sigut deixeble de Teresa Pallarès, artesana d’Arnes que s’ha jubilat. La va trucar quan va decidir que dixava el negoci de la cera, i Guillermina va estar aprenent d’ella durant tres anys. N’ha absorbit tots els coneixements, també els més concrets i populars, com la tradició d’encendre una espelma de mel cada dia 11 per atreure la bona sort. I, sobretot, el respecte cap a la seua font de creació: les abelles.
