Toni Orensanz: «Sóc un enamorat de la tradició oral»

El periodista, guionista i escriptor de Falset publica nou llibre

El periodista, guionista i escriptor Toni Orensanz va treure nou llibre el passat 7 de gener. Esta vegada s’ha capbussat en la història d’un pianista originari de Chicago que va acabar perdent un braç a la Batalla de l’Ebre, al Priorat, amb ‘Com vas perdre el braç, Balchowsky?’ (Columna, 2022). A través de la descoberta d’uns fitxers on hi havia registres de les operacions fetes durant esta batalla, Orensanz va interessar-se per la història d’un músic de només 21 anys. Com el periodista explica, les històries que li són pròximes, que ha sentit explicar tota la vida li són atractives, però en este cas va haver de fer recerca fora del país. “A partir d’aquí em pregunto, què passa amb un pianista que se’n torna a l’altra punta del món després d’haver fet una guerra?”. El procés d’investigació el va dur a remenar arxius de Nova York i Chicago, on va poder viatjar abans que esclatés la pandèmia. “Al final, crec que el periodisme és un ofici senzill. Amb això vull dir que en este tipus de recerques, has d’acabar fent el mateix que faries en un tema diari, sempre intentar accedir a les actes, dossiers i documents relacionats amb aquell tema”.

Esta passió per la recerca l’ha portat a convertir-se en un dels autors reconeguts de la literatura de no ficció a casa nostra. Toni Orensanz explica que no li ve de vocació. “Sempre m’ha interessat el periodisme literari, sempre havia tingut este cuc dins. Però també és veritat que a mi m’interessaven altres coses, soc curiós i tinc la sort que m’interessa tot el que començo a fer”. Després d’estudiar, en començar a treballar com a periodista, tenia la sensació que els temes que li encarregaven no li permetien aprofundir tant com a ell li hagués agradat. L’actualitat frenètica i el poc temps de que requerixen els professionals per investigar i contrastar fonts li impedien descobrir històries potents i desenvolupar-les. De manera que va decidir investigar tots aquells relats que formaven part del seu imaginari, que havia sentit explicar a la seua zona durant anys.

Així va veure la llum el seu primer llibre, ‘L’òmnibus de la mort: parada Falset’, que conta la història d’un autobús negre decorat amb calaveres que arriba a Falset, el poble d’Orensanz, la nit del 13 de setembre del 1936. En baixen una quarantena d’homes que cometen vint-i-set assassinats al municipi en nom de la revolució. “En el cas d’’El nazi de Siurana’ va ser el mateix. Sempre havia sentit a dir que a Siurana, un poble tan bonic, hi havia un xalet on hi vivia un nazi. Vaig posar-me a investigar qui era este senyor”. Mitjançant entrevistes amb els veïns i la consulta de sentències judicials, va poder demostrar que Jan Buyse era, en efecte, un nazi que va morir l’any 2002.

L’única obra de no ficció que ha escrit el periodista de Falset és ’L’estiu de l’amor’, que explica la història de Pablo Picasso i Fernande Olivier a Horta de Sant Joan. Investigant pel centenari de la primera estada de Picasso a Horta, Toni Orensanz va descobrir que el que havia deixat impressionats els hortolans no havia estat el pintor, sinó Fernande. “Al final vaig adonar-me que dins del meu cap havia bullit una història que tenia vida pròpia, ja no sabia què era ficció i què no”.

La tradició oral és la pedra angular de les històries sobre les que el periodista i guionista ha construït els seus relats no ficcionats. ‘’Hi ha gent a qui li he sentit explicar històries que el dia que morin perdrem una visió fonamental”.