Anna Zaera és periodista. Zoraida Roselló és professora de Comunicació Audiovisual. Juntes han organitzat el festival Rihihiu, que porta per nom el crit que se feia a Santa Bàrbara per avisar els veïns que hi havia gent a casa. Són amigues des de menudes, del poble, de tota la vida, com expliquen elles. Créixer plegades els ha fet tenir un imaginari semblant i, sempre disposades a muntar algun sarau, quan van sentir la història del rihihiu de la boca de les protagonistes no van dubtar en muntar un festival que dugués el mateix nom.
En una trobada de dones en una masada en motiu del 8 de març, les més grans van explicar-los en profunditat el significat del crit. Feia temps que els rondava pel cap organitzar un festival que tingués com a protagonistes les masades, perquè tot el que es fa en estes construccions antigues prèn un significat nou degut a la singularitat del lloc. El Rihihiu busca apropar les arts escèniques al públic, però també posar en valor el contacte amb la natura, amb les arrels i amb allò que ens fa ser qui som.
La Masada del Cid, el Molí de Vallès, la Masada de l’Alto, la Masada de Martí o del Solà i la Masada de Pata i Julivert són els llocs escollits per als diferents actes programats. És un festival de petit format però que ha mobilitzat ja molta gent, sobretot de Santa Bàrbara, que s’ha apuntat als tallers per aprendre a fer el crit en qüestió. La Masada de l’Alto és on les Anna i Zoraida comencen el Rihihiu, amb la inauguració de divendres. Aquí també hi ha l’exposició de Quim Giró, fotògraf empordanès que va viure dos anys a les Cases d’Alcanar i va decidir retratar la quotidianitat de les Terres de l’Ebre. Diu que ha visitat gairebé totes les poblacions ebrenques i ha conegut gent de tot tipus. Ho mostren les imatges costumistes, que ensenyen escenes que ressonaran als d’aquí baix: festes majors, processons, comunions, personatges curiosos, amb històries particulars…
La Masada de Cid és un altre punt calent del festival. Se troba dins del poble, en una vinguda cèntrica. Anna i Zoraida xerren amb l’home que en lloga una part, mecànic, i estan pendents que tot estigue a punt per al cap de setmana. Aparcat al costat, hi ha un cotxe antic blau. El veuen i comencen a maquinar, que si l’any que ve el demanarem, que si podríem aparéixer a la presentació a cavall del cotxe… tot entre riures que mostren la complicitat i amistat que tenen. Tenen ganes de fer coses i d’omplir el poble d’actes on incloure-hi grans i petits, homes i dones. El Rihihiu n’és la prova.
