Del 21 al 24 de novembre, el Centre d’Art Lo Pati acollirà una nova edició de Femme in Arts – Visibles a escena, un festival que portarà a escena el coneixement creat per dones i persones dissidents. S’hi tractaran temes com les passions, el cos, la identitat i el feminisme a través de l’art, la filosofia i la reflexió. Amb una programació rica i interdisciplinària, aquesta edició busca replantejar les narratives dominants i oferir una visió alternativa del món, inspirada en autores i pensadores com Monique Wittig, Agnès Varda, Louise Bourgeois i Alejandra Pizarnik. “Si tradicionalment l’home blanc, heterosexual i pater familias ha estat qui ha filtrat la realitat, en aquesta edició del Femme in arts volem reivindicar les aportacions assagístiques o de pensament tant d’autores clàssiques com contemporànies, que ofereixen una manera diversa, complexa i original d’entendre la societat“, explica Anna Zaera, comissària del festival.
Dins de la programació d’enguany, l’actriu Gemma Ginovart, l’artista visual i professora Antònia Ripoll i l’artista multidisciplinar Sarah Misselbrook presenten la performance Alminal, el diumenge 24 a les 12:00 h. Està impulsada pel col·lectiu de Dones Artistes Rurals (DAR) i les tres artistes han creat una proposta que toca els conceptes de veu, cos i memòria. Es presenten al públic formant un triangle en escena, vestides amb granotes blanques. La tria és deguda a la relació que té esta indumentària amb oficis com la medicina, la ramaderia o l’art. Cadascuna d’elles tindrà elements naturals a la vora com el carbó, el raïm o la terra. “Al final, Alminal no és res més que la representació de tres dones fabricant coneixement. N’hi ha d’altres que el recullen i entre totes es processa i es torna a usar per aprendre”, explica Ripoll. En la performance hi apareixen també diverses dones del col·lectiu DAR i tenen una importància especial el color roig, els triangles i les eines del camp.
Les tres artistes tenen perfils diferents i creen obres diverses dins del món artístic, encara que les unix la consciència feminista i el treball des del territori. “Volem fer-mos ressó d’este coneixement que s’ha anat traspassant però que no està escrit a cap banda. Des del DAR, la comissària Clara Albacete va decidir que les tres fóssem les ments pensants i ha sigut un repte veure com encaixàvem els tres punts de vista. Antònia aporta la visió plàstica, l’estructura i la dimensió de la performance, i Sarah i jo som artistes més performatives. Sarah aporta la visió orgànica, està acostumada a treballar amb estos materials, i penso que jo dono el toc surrealista, introduint elements desmesurats i fora de to”, conclou Ginovart. Tot i la preparació prèvia on les tres dones han ajuntat forces i aptituds, dixen espai per a la improvisació i per a les ganes de jugar amb este concepte i dixar-se anar davant del públic de la propera edició del ‘Femme in Arts’.
