Este mes s’està celebrant l’Octubre Trans, impulsat per l’Espai Trans Ebre amb el suport del SAI Baix Ebre, SAI Montsià, SAI Ribera d’Ebre, SAI Terra Alta, SAI Amposta, SAI Tortosa i altres agrupacions municipals com l’Era, la comunalitat d’Amposta. L’objectiu és visibilitzar les persones trans en un entorn tan concret com el sud català i programar activitats que inclouen xerrades, projeccions, col·loquis, vermuts i converses. Estes trobades estan pensades per ser un punt de trobada segur i inclusiu, on el col·lectiu trans tracte tot tipus de temes i pose sobre la taula els temes que els preocupen o els inquieten.
Ahir al vespre, a la biblioteca de Móra la Nova, va tenir lloc el col·loqui Viure trans a les Terres de l’Ebre, on una quinzena de persones van agrupar-se per fer lligams i debatre sobre el dia a dia de les persones trans al territori. Les encarregades de portar la veu cantant van ser Ortésia Cabrera i Ester Canalda Boldú, dues dones trans que van donar veu a experiències pròpies i de tercers, de coneguts i amics amb vivències similars o contraposades a les seues. Hi van assistir també alguns membres de La Bassa Mar, un projecte col·lectiu en forma d’associació autogestionat per persones LGTBIQ+, que han creat un indret on oferir retirs i seminaris per a persones trans, no binàries, inter i queers, sobretot enfocats en aquelles que són també racialitzades i/o migrades.
Cabrera és artista i escriptora, mentre que Canalda treballa en el món de la comunicació. A l’inici del col·loqui, ambdues van posar de rellevància la importància d’actes com estos. Cabrera declarava: “Si hi haguessen hagut col·loquis com este fa quinze anys, per a mi hagués sigut tot més fàcil. Jo estaria més tranquil·la a casa meua sense exposar-me, però mentre determinades vides no siguen ”normals”, s’ha de fer este esforç”. Era el primer cop que Canalda participava en un acte com este, amb públic. Havia compartit la seua experiència com a dona trans a través de xarxes, però ha accedit a ser part activa del col·loqui, igual que Cabrera, per contribuir a la representació del col·lectiu.
Per obrir la conversa, totes dues van tenir problemes per definir què significa ser una persona trans. “Uf”, van fer no només elles, sinó la majoria dels assistents. Per a Cabrera, “ser trans és ser tot el que no és CIS, que són les persones que se senten identificades amb el gènere que se’ls imposa quan naixen. S’entén millor en contraposició a un sistema heteropatriarcal”. Per a Canalda, la dificultat per establir una definició simple també és elevada. No creu que “es pugue definir què és una dona, un home o una persona trans”, sinó que les percepcions personals i les relacions amb els entorns de cadascun tenen una influència difícil de quantificar.
Un dels temes més comentats durant la sessió va ser la qüestió del nom, com els professionals de diferents àmbits s’han d’adreçar a les persones trans. La regidora d’Igualtat, Toñi Fariña, allà present, va explicar que ella és sanitària i s’ha trobat amb més d’un cas en què una persona trans és cridada per un nom que no la representa, però que seguix al seu carnet d’identitat. Fariña volia saber com evitar este tipus de situacions en un futur. Amb les intervencions de tots els presents, es va arribar a la conclusió que als pacients se’ls hauria de cridar pel cognom i, un cop dins la consulta o en un àmbit més privat, preguntar com volen ser anomenats. Este punt va posar de relleu la manca d’informació (i formació) que tenen metges, celadors, infermeres o auxiliars. Però Cabrera va un pas més enllà: “El que jo penso quan sento este tipus de situacions és que els hospitals haurien d’estar plens de treballadors queer o trans que serien referents per a este tipus de casos. I no n’hi ha”.
A partir d’aquí va il·luminar-se un altre espai de debat, el de la salut en general, que l’escriptora considera “un espai que no és neutre, que ve del poder masculí, heterosexual, CIS, blanc i capacitista. T’assenyala i no accepta les diferències. Des de l’àmbit de la salut se criminalitzen determinades existències”. Posa de manifest també la poca sensibilitat que es té, per exemple, cap als pacients neurodivergents o cap a les dones, a qui històricament s’ha menystingut en tots els àmbits de la salut i s’ha titllat d’histèriques o exagerades en expressar símptomes de malalties reals.
Al 2019, un 85% de les persones trans a l’Estat espanyol estaven desocupades, segons un informe elaborat per UGT. Trobar faena és, sovint, un infern per a elles. Canalda explica que va arribar un punt que “no sabia si no em donaven faena perquè era jove, sense experiència o perquè era trans. Quan vas a buscar faena, pot passar que qui hagi de decidir si et contracta o no no tingue en compte si ets trans o no, però pensarà que la meua incorporació portarà problemes perquè potser a la plantilla hi ha gent que no és tolerant”. Cabrera coincidix en què, en un sistema capitalista com l’actual, esta situació és el pa de cada dia “perquè la persona que et contracta, el que no vol són problemes”. Actualment, ella treballa gràcies a una línia d’ajuda per a persones trans i este fet li porta contradiccions, ja que té opinions trobades envers les quotes i la seua efectivitat.
L’àmbit laboral és central en la vida de qualsevol. Al lloc de treball hi passem hores, jornades senceres, convivim amb altres companys i és el canal que ens permet seguir existint al món. Els oients de seguida van sentir-se interpel·lats i van dir-hi la seua. Alguns van apuntar que, si tens passing, tot és molt més fàcil. Este terme fa referència a les persones del col·lectiu que, socialment, passen desapercebudes dins del gènere amb el qual s’identifiquen. D’altres van posar el tema de les cirurgies sobre la taula. Si passes mesos recuperant-te d’un seguit d’operacions, com ho justificaràs a la faena? Respectaran estes baixes? A més, els anys d’educació i formació són claus per al futur professional d’un individu. Si en l’adolescència o primera juventut no estàs centrat en els estudis perquè tens preocupacions o limitacions que tenen a veure amb el fet de ser trans, com recuperaràs tot este temps?
Per finalitzar el col·loqui, es va treure el tema de ser trans i viure a les Terres de l’Ebre, una qüestió que donava títol a l’acte i que interpel·lava tots els presents d’una manera especial. “Cada dia poso més en dubte que te n’hagis d’anar a la ciutat. No parlo de fa vint o trenta anys, parlo d’ara mateix. Sense idealitzar les Terres de l’Ebre, però a mi m’han agredit i m’han pegat a la ciutat i m’han agredit i m’han pegat aquí. La ciutat et dona una cosa bona, que és l’anonimat, però als pobles tens una comunitat més gran. A més, vivint aquí tens una bona qualitat de vegades, cosa que incidix en la salut mental. Lligat a les xifres de desocupació i els preus dels lloguers de, per exemple, Barcelona, sí que la vida urbana fa més temor”. Canalda compartix totalment este punt de vista i defensa poder viure al mateix lloc on ha nascut i on, a dia d’avui, projecta el seu futur.