El fenòmen ‘segona mà’ a casa nostra
La façana pintada de colors vius de la Segona Volta destaca com un lliri entre cards al polígon industrial de la Raval de Cristo.La primera impressió a l’entrar-hi és d’un espai atapeït i caòtic. Gossos de ceràmica i canelobres que devien pertànyer a “gente bien” tortosina dels anys 50 coexisteixen amb cables, petits electrodomèstics, videojocs i llibres.
És per això que sorprèn encara més l’entrada a l’espai principal: el sostre alt de la nau industrial deixa passar molta llum i dóna la sensació d’estar en una església. Fileres i fileres de roba, utensilis de cuina i un espai central coronat per un bosc de làmpades. Al fons, com si fos l’altar, hi ha una sala elevada amb llibres i discos des d’on es veu tota la nau.
El funcionament de la botiga és senzill. Particulars, empreses i tothom qui ho desitgi cedeix mobles, objectes i roba que ja no li són d’ús. La cooperativa ho registra per pes i en valora l’estat, fent-hi petites reparacions o adequacions en cas necessari, i finalment ho exposa a la botiga amb un preu just i rebaixat. A més a més de les donacions, tenen contacte directe amb les deixalleries de la zona, que els guarden tota mena d’objectes recuperables. Tot plegat és possible gràcies a la dedicació de tres cooperativistes i nombroses mans voluntàries que col·laboren en el projecte.
La Segona Volta és ben bé un temple a la diversitat. No hi ha dos objectes iguals -excepte les sabates- i la mescla improbable d’èpoques i estils sembla fins i tot harmoniosa quan es veu des del balcó de la sala de llibres. “A vegades pujo aquí dalt abans de tancar i em miro tota la nau. Pensar que tot això estaria a les escombraries m’emociona i dóna sentit a tota la faena”, comenta Xem, presidenta de l’entitat.
La varietat és material però també humana. Rebuscant pels prestatges hi trobem hipsters ebrenques, caçadors de gangues, europeus afincats a les nostres terres que amb prou feines parlen castellà, algun antiquari buscant material per revendre i, fins i tot, gent de la faràndula barcelonina en busca d’attrezzo per pel·lícules d’època.
L’equip de La Segona Volta està format per Xem, Sisco i Bernat. La lluita diària contra l’obsolescència programada sembla salvar la bretxa generacional que els separa. “Això enganxa”, comenta Sisco. És xerrador i té l’espontaneïtat bromista de la gent senzilla de la nostra terra. Electricista de formació i ben passats els cinquanta, es va associar amb La Segona Volta en un moment en què tot el país tenia problemes per trobar feina o mantenir-la. Des d’aleshores s’ha dedicat al projecte amb cos i ànima i n’ha acabat sent un dels puntals. Xem es va unir en circumstàncies similars a Sisco, però bromejant diu que la van “enganyar” per ser presidenta. Se la veu una dona forta i que creu en allò que fa, ben capaç de liderar un equip. Té clar que l’objectiu és canviar patrons de consum des de la base per avançar cap a un model d’economia circular, i fer-ho donant una segona oportunitat als objectes, així com donar oportunitats a les persones. “Aquesta feina té un valor social més enllà del seu guany monetari” insisteix Bernat. És el més jove de l’equip, però compta amb una bona trajectòria cooperativista, i ha entrat amb ganes d’aportar una vessant artística al projecte.
La Segona volta ha passat per molts altibaixos, incloent una precarietat financera crònica i ja quasi un any sencer de pandèmia. Fa poc una subvenció els ha ajudat a treure el cap de l’aigua. A primera vista pot semblar un negoci rodó, però la realitat és que els números no surten amb facilitat i que és difícil subsistir tot i ser una entitat sense ànim de lucre. L’administració tampoc ajuda. A Catalunya, les associacions i cooperatives sense ànim de lucre dedicades a la segona mà estan obligades a aplicar el mateix percentatge d’IVA que una botiga de béns i serveis tradicional.
En vista a totes les adversitats la fe de l’equip en crear una societat més sostenible és innegable. Però en els moments més durs, allò que els manté és un vincle molt més íntim i personal. Sisco descarrega del furgó un tigre de peluix de més de dos metres que l’oculta completament i fa quatre gràcies. Xem riu a ple pulmó mentre Bernat que neteja una nevera se’ls mira amb mig somriure com no acabant de creure’s que quasi li doblin l’edat. Són colla. I a la colla no se la deixa a l’estacada.
2 comentarios en “Quan reutilitzar és revolucionari: el cas de La Segona Volta”
Tot això és molt interessant i sobre tot útil.
Em sembla molt interessant el projecte i crec que se n’ hauria de fer més difusió .El camí de la sostenibilitat va per a quí però malauradament neden a contracorrent. Endavant i ànims. En sóc usuària ocasional i animo a tothom a superar els prejudicis dels articles de segona mà.