Preservar l’art de la pauma, de la mà de La Llatadora

Gisela Chortó té vint-i-sis anys i és de Rasquera. Al 2019 se va trencar els lligaments i va haver de fer repòs durant una temporada llarga. Explica que, avorrida de descansar, va demanar a sa iaia que li ensenyés a llatar, a treballar la pauma per poder crear a partir d’este material. Així va començar la seua aventura i la seua reconversió a artesana, després d’haver-se format i dedicat a l’estètica natural, un camp que també l’apassiona.

El procés comença amb la recollida de la pauma. Gisela té un permís que li permet collir-la dels voltants del seu poble, perquè les condicions meteorològiques i geogràfiques que fan créixer la planta no se donen a gaires llocs. A les Terres de l’Ebre, un dels pocs puestos on se’n troben és a Rasquera, degut a la proximitat del mar i a la serra de Cardó, que fa de recer. Sap que s’ha de collir d’una manera especial per no malmetre-la i ho fa amb cura, amb destresa i força, perquè és un treball dur que fa anys estava reservat als homes.

El seu model de negoci no se basa només en la venda de productes fets amb pauma o en els encàrrecs que li arriben. També oferix cursos a gent que vol aprendre l’art de llatar, que comencen amb la recollida. La Llatadora diu que està contenta amb el tipus de públic que s’interessa pel que fa: la majoria és gent jove i del terreno que valoren les tradicions i l’artesania.

Quan ja està collida, la pauma s’asseca durant un mes, a l’estiu. Només pot agafar-se quan fa calor. Este any ha estat complicat perquè el sol era tant intens que cremava el material, una cosa que fa anys no passava. S’ha de ser previsor per tenir prou quantitat de matèria prima i llatar durant tot l’any.

Arrels és el cor del projecte. És una botigueta situada al mig de Rasquera, amb una vidriera grossa que permet veure els productes de l’interior, tots fets a mà. Sense dixar de banda la seua faceta com a professional estètica, Gisela també ven productes cosmètics fets a l’Ebre, de proximitat i respectuosos amb el medi ambient i la salut de les persones. Aquí ve als matins, llata al carrer, al costat de la porta, saluda els veïns i prepara els encàrrecs que li fa gent d’arreu de Catalunya i d’Espanya.

Els aparadors són essencials per a la imatge de l’empresa. Els construïx amb un amic. La Llatadora col·labora amb diversos artistes del poble i dels voltants per fer que el seu projecte avance, i també perquè creu i repetix que, si no ens ajudem entre natros, no hi ha res a fer. Pensa que hi ha d’haver més cohesió entre els pobles de la comarca i de la vegueria en general, que no som conscients del talent i la genialitat que hi ha aquí baix.

Mentre fa faena, sa iaia passa pel carrer. Ella li va regalar les agulles amb què treballa, que primera van ser de la seua sogra, i Gisela se sent molt orgullosa de poder estar tan connectada amb les seues arrels. Valora la tradició de les llatadores del poble, a qui demana ajuda i consell quan ho necessita. Explica que la gent jove de la seua generació està tornant al poble. Té esperança per la situació actual que vivim, amb esta revaloració dels indrets petits i de la qualitat de vida de la que gaudix envoltada dels seus.