Entrem al Poble Vell a través de la càmera de Mar Sebastià
Al Poble Vell de Corbera d’Ebre no hi passa el temps. Les bombes de la guerra civil espanyola van destrossar una població que va ser capaç de reinventar-se i de renàixer uns metres més avall de la localització inicial. L’any 1938, en plena Batalla de l’Ebre, el front de la lluita era tan a prop del nucli urbà que la metralla i les bales eren una constant per als veïns. Ara, quan un s’acosta a les cases que anys enrere donaven aixopluc a les famílies de Corbera, pot encaixar la mà als forats que van dixar les armes. Passegem per este trosset d’història que conservem al territori i que s’ha de mantenir per no oblidar.
Joan Antonio Montaña, president de l’associació Poble Vell de Corbera d’Ebre, ens parla de com les bombes van obligar els habitants a baixar uns metres per poder viure en un entorn segur. Tot i que la majoria va fer-se les cases noves a la part nova, fins als anys setanta hi va haver gent, sobretot persones grans molt arrelades al poble vell, que van seguir vivint a la part de dalt, amb edificis massacrats al voltant. Abans d’entrar pel carreró que ens du davant l’Església Vella de Sant Pere, un veí arriba en un cotxe antic. És Jesús Pedrola, artista nascut al poble, que camina coixejant i ajudat per una crossa. Es para a xerrar, ens ensenya les flors i els cactus que rodegen l’entrada a la Corbera antiga: ell s’encarrega de donar aigua a totes les plantes i a cuidar l’entorn. És l’única persona que viu aquí, en una casa que va heretar de la seua família.
La seua història s’assembla a la de molts migrants. D’aquí va marxar a Barcelona a estudiar Història de l’Art i, per una casualitat, va acabar vivint a Itàlia, a la Toscana, on va créixer com a pintor. Quan va tornar, va decidir instal·lar-se a la que havia estat casa seua i cuidar l’entorn del Poble Vell.
Per allà a la vora també hi corre un grup d’arquitectes desenrotllant plànols i agafant apunts. Són els encarregats del proper projecte per evitar que les restes de les cases acaben caient. Des de la rehabilitació de l’Església que no hi ha hagut cap tipus d’intervenció per evitar que els edificis o el traçat del poble acaben desapareixent. Un espai que actualment acull exposicions, concerts i visites i que s’ha convertit en un oasi cultural imprescindible a la comarca.
Des de Justícia s’ha destinat un pressupost per ajudar a rehabilitar este patrimoni històric que, segons Joan Antonio, patix actes vandàlics de tant en tant. Pintades, destrosses, robatoris… són accions que no ajuden a la conservació del conjunt, però que tampoc són les responsables de la deixadesa que denuncia el president de l’associació Poble Vell de Corbera. Els temporals Filomena i Glòria han fet estralls en tots els racons i han posat en evidència que les pluges torrencials són una amenaça per a este tipus d’espais que cal conservar.
