Facebook Twitter Instagram YouTube
    Contacte: info@apropebre.cat
    Facebook Twitter Instagram YouTube
    A Prop Ebre
    • Territori
      • Baix Ebre
        • Aldover
        • Alfara de Carles
        • Benifallet
        • Camarles
        • Deltebre
        • El Perelló
        • L’Aldea
        • L’Ametlla de mar
        • L’Ampolla
        • Paüls
        • Roquetes
        • Tivenys
        • Tortosa
        • Xerta
      • Montsià
        • Alcanar
        • Amposta
        • Freginals
        • Godall
        • La Galera
        • La Sénia
        • Mas de Barberans
        • Masdenverge
        • La Ràpita
        • Sant Jaume d’Enveja
        • Santa Bàrbara
        • Ulldecona
      • Ribera d’Ebre
        • Ascó
        • Benissanet
        • Flix
        • Garcia
        • Ginestar
        • La Palma d’Ebre
        • La Torre de l’Espanyol
        • Miravet
        • Móra d’Ebre
        • Móra la Nova
        • Rasquera
        • Riba-Roja d’Ebre
        • Tivissa
        • Vinebre
      • Terra Alta
        • Arnes
        • Batea
        • Bot
        • Caseres
        • Corbera d’Ebre
        • El Pinell de Brai
        • Gandesa
        • Horta de Sant Joan
        • La Fatarella
        • La Pobla de Massaluca
        • Prat de Comte
        • Vilalba dels Arcs
      • Terres del Sénia
    • Actualitat
      • Política
      • Economia
      • Cultura
      • Societat
      • Esports
      • Entrevistes
    • Opinió
    • Mèdia
    • Pòdcast
      • L’informatiu
      • Converses de Prop
      • Parlem d’Igualtat
    • Captures
    A Prop Ebre
    Home»Opinió»Salvem el contingut per a seguir vives
    Opinió

    Salvem el contingut per a seguir vives

    RedaccióPer Redacció08/04/20214 Mins de lectura

    Per Marta Sans, activista del Col·lectiu feminista L’Aixada Lila

    L’endemà de l’estrena de “Rocío, contar la verdad para seguir viva” el passat 21 de març, les trucades al número d’informació de violència masclista es van disparar un 60%. Quan vaig llegir la notícia, vaig recordar el cas Harvey Weinstein i el moviment #metoo. Esta vegada, però, les places no es van omplir amb pancartes ni els mitjans van parlar constantment sobre els fets, ja que, malauradament, el documental de la Rocío Carrasco s’ha anat convertint en un show sensacionalista, com era d’esperar. En tots els relats que s’expliquen públicament i, sobretot, si es fa sota un format per abastar grans audiències, hi podem distingir les formes i el contingut. Quants diners ha cobrat i el negoci que hi està fent Telecinco, per a mi, està fora de l’equació. Com també les declaracions que segueixen al seu relat, les versions oposades, i la comparsa de personatges secundaris amb els quals es lucren els mitjans, que, per descomptat, es mouen com titelles sota els fils del sistema patriarcal. Després de tot, este model ha aconseguit que el contingut quede difuminat per l’espectacle mediàtic, fent que la seua història siga maltractada, com també les nostres veus. Com a feministes i aliats, podem encara salvar-ne el contingut, ja que del que no se’n parla, no existeix. I se n’ha de parlar, per identificar-nos i poder deixar de normalitzar les violències masclistes, sobretot les menys òbvies però no menys perilloses. El documental n’està ple, i pot ser un gran canal per parlar-ne, un canal que hauríem d’aprofitar.

            Després del primer episodi, vaig sentir com molta gent, atònita, es preguntava per què la Rocío, amb tots els recursos que tenia a l’abast, no havia marxat abans o no havia denunciat a temps al seu agressor. Moltes, en parlaven fent un judici injust sobre la seua història, fins i tot qüestionant els fets contats, una vegada més, anteposant el format i el personatge mediàtic a la primera persona del relat. Rocío no va denunciar a temps pel mateix motiu que la majoria de dones no parlem ni demanem ajuda, i ni tan sols creiem que moltes de les violències que patim siguin denunciables. I el perquè no és tan senzill com sembla, ja que en aquest sentit, tant ella com nosaltres, que vivim oprimides pel sistema, no som tan diferents. Hi ha una por extrema de la vergonya, de la culpabilitat, que no se’ns cregue i de les conseqüències que parlar pot tenir. I no és per a menys, la cultura patriarcal en la qual vivim, té una predisposició brutal a prolongar els mites sobre la violència masclista contada per les dones: les dones exagerem, malinterpretem els fets, tenim problemes hormonals que ens fan actuar com a histèriques i, fins i tot, ens encanta fer-nos les víctimes per cridar l’atenció. Això fa que quan una dona té el coratge de parlar públicament, el benefici del dubte se li dóna només en el millor dels casos, en els altres, es diu que està contant mentides.

            Un periodista de La Vanguardia deia que la millor manera que la Rocío tenia de combatre al seu agressor, hagués estat a través dels jutjats i no dels mitjans. Bé, en primer lloc, casos mediàtics, com el de Weinstein o el de la Carrasco, tenen el poder necessari per a donar impuls a milers dones per sortir del llum de gas al qual estan sotmeses i atrevir-se a parlar. No obstant això, encara que ho portem als jutjats, la majoria de denúncies acaben en paper mullat. El sistema judicial segueix sent masclista (exemples com els de La Manada o Juana Rivas ens ho demostren) i estem governades per la idea que quan parlem sobre això, estem mentint. Llavors, com hem de trobar un espai segur per denunciar, si qui ens ha d’oferir protecció ens qüestiona i ens aboca a un procés en el qual patim violència per segona vegada? Els moviments socials feministes estem treballant per desestigmatitzar les víctimes, perquè parlar i denunciar no ha de fer vergonya. L’únic que ha de tenir vergonya és l’agressor.

            Veient els episodis del documental, faig l’exercici de no caure en els paranys de les formes, i veig una dona que té el valor de contar una història demolidora, que podria ser la de moltes. També de les que ja no poden contar-ho. Hem d’aconseguir que les nostres veus s’escoltin i, sobretot, que arriben a totes les dones, per a adonar-nos que no estem soles i que no callar, és l’única manera de seguir vives.

    Share. Facebook Twitter Pinterest LinkedIn Tumblr Correu electrònic Telegram WhatsApp

    Deixa una resposta Cancel Reply

    Posts relacionats

    La nostra energia, la seua gasolina

    per Alba Blanco Fa un mes acabava el curs amb els meus xiquets i xiquetes de primer de primària. Ells…

    Més Informació

    Del camp al jardí o al mig d’una ciutat

    per Oscar Pla, cofundador de la Cooperativa Terram L’himne del meu poble, la Sénia, diu: “l’olivera verda sempre i el…

    Més Informació

    Tortosa impulsa una Festa del Renaixement més sostenible, inclusiva i segura

    Més Informació

    L’altre dia mos vam escollir

    Més Informació

    La nova ruralitat

    Més Informació

    Notícies recents

    Al brancal d'Oriol Gracià

    Oriol Gracià és periodista, però no sempre va saber que se dedicaria a la comunicació. ...
    Cultura 22-09-2023

    La 8ª edició de Benvinguts a Pagès La Festa oferirà més de 60 experiències agroturístiques

    La festa de la pagesia se celebrarà el 30 de setembre i l’1 d’octubre Tot ...
    Batea 22-09-2023

    L'informatiu 22/09/2023

    Consulta l'actualitat de les Terres de l'Ebre en menys de tres minuts amb l'Informatiu en ...
    L'informatiu 22-09-2023
    El més vist

    ‘El Foraster’ visita Xerta el dilluns 25 de setembre

    Xerta

    Càsting a Tortosa per participar en la propera pel·lícula de Pilar Palomero

    Tortosa

    Un dia d’entrenament al Club Patí L’Aldea

    Captures

    Jacint Espuny: “M’he criat en videoclubs”

    Amposta

    El Govern distribuirà gratuïtament productes menstruals a les farmàcies

    Societat

    Subscriu-te al butlletí

    Rep les últimes notícies

    • QUI SOM
    • CONDICIONS I PRIVACITAT
    • POLÍTICA DE COOKIES

    CONTACTE
    info@apropebre.cat

    Facebook Twitter Instagram YouTube
    © 2023 Apropebre. Designed by Globals.

    Escriviu a sobre i premeu Enter per cercar. Premeu Esc per cancel·lar-lo.

    Gestionar el consentimiento de las cookies
    Utilitzem cookies per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques .
    Preferències
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
    Estadístiques
    El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
    Màrqueting
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars.
    Manage options Manage services Manage {vendor_count} vendors Read more about these purposes
    Veure preferències
    {title} {title} {title}
    X