Sergio García de Aro, membre de LGTeBre
El tema de la vellesa o la dependència no es tracta en el col·lectiu. No sembla existir o, potser, no volem pensar en aquest tema. És trist. Els devem molt a les nostres persones grans. Van lluitar pels nostres drets abans que nosaltres i la gent més jove els deu aquesta “llibertat” que avui en dia tenim.
En general, les persones LGTBIQ+ tenim poca família a causa del rebuig social que patim al llarg dels anys. Les persones grans LGTBIQ+ no van a les residències “normals” per por al rebuig que ja han experimentat en el passat. Molts, per no topar-se amb la soledat “de cara”, tornen a entrar de nou a l'”armari” (armari de roba vella?) per no veure’s, inclús, en la indigència. En el cas de les persones transgènere o no binàries tornar a l'”armari” és una utopia.
Es tracta de persones que tenen les mateixes necessitats que qualsevol altra (mèdiques, afectives, etc.). L’única residència pública LGTBIQ+ està a Madrid gràcies a la fundació ACTIVO. Aquesta residència aposta, clarament, per la inclusió i no per l’exclusió.
Des del meu punt de vista, la solució radica en la inclusió, tot i que encara estem a anys llum d’aconseguir aquesta fita.