La situació no acompanya

Cristina Marín, psicòloga

Si alguna cosa ens caracteritza a les persones és què som éssers socials. Aquesta necessitat tan nostra que ens és innata l’hem anat satisfent durant els anys, però clar, ningú espera viure una pandèmia. Amb l’arribada de la Covid-19 i el seu seguici de mesures restrictives ens sentíem protegits del virus (o això ens deien) i amb la salut salvaguardada. Però, on queda la salut mental? Dins de quina equació s’ha contemplat?

Òbviament, des de la meva posició, crec que la relació bidireccional entre el cos i la ment no s’ha tingut sempre en compte, i és per això que cada dia ens trobem amb casos en què la pandèmia i el seu conjunt de mesures ens han jugat a la contra. I és que mai m’hagués imaginat que una de les frases més repetides dels últims mesos al despatx seria: «la situació no acompanya».

Recordo el dia en què vaig adonar-me de l’impacte de la Covid en la manera en què ens relacionem. Va ser un dia d’agost del 2020 en una visita amb un nen quan em va fer una abraçada perquè trigaríem un mes a veure’ns i, automàticament, els dos ens vam separar a l’instant. Ell, molt angoixat, em va demanar disculpes per abraçar-me i jo vaig dir-li que no passava res ja que dúiem mascareta, i que s’inventés una salutació secreta original sense contacte per al pròxim dia de visita. Però això és el que vaig dir, no el que vaig pensar.

Ara, fa aproximadament un any que es va instaurar la «nova normalitat», on abraçar-se, fer petons, relacionar-se, conèixer gent nova… està prohibit. Entre altres coses, aquesta situació ens ha portat a ser més selectius amb les persones que freqüentem, com si es tractés d’un càsting. Però no tothom està preparat per a això. Per sort, a banda d’aquesta característica social tan nostra que tenim les persones, també disposem de la capacitat d’adaptar-nos, i és que la «nova normalitat», què no té res de normal, a poc a poc anirà tornant-se més familiar i anirem incorporant aquesta vida anterior que ara gairebé no recordem. Però, i serà igual per a tothom? La resposta és no.

La Covid-19 ha marcat un abans i un després en les relacions interpersonals. Com a conseqüència, deixarà un seguit de pedres al camí, que podrien ser possibles afectacions específiques que puguin afectar a la manera en què ens relacionem amb l’entorn o un conjunt de canvis contextuals que també afecten de manera directa a les nostres relacions socials, com poden ser la preocupació desajustada per la salut, por al risc de contagi, pessimisme, vulnerabilitat i incertesa pel futur, entre d’altres. Tot això podria generar (i genera) alteracions emocionals, de l’estat d’ànim, dificultats d’afrontament… I serà aquí on aquesta capacitat d’adaptació que tenim les persones ha de jugar un paper important per a ser capaços d’afrontar el dia a dia i a la relaxació progressiva de les mesures sanitàries, així com la tornada al contacte social com a mode de vida.

Tal i com fem amb els protocols higiènics i sanitaris, cal tenir clares un seguit de recomanacions que ens acompanyaran a aconseguir l’adaptació a les circumstàncies canviants dels pròxims temps, i que aniran entorn de fer un ús responsable de la informació que rebem, acceptar la desadaptació i demanar ajuda si la necessitem. Tenir rutines saludables, un bon balanç de l’activació i la desactivació, és a dir, tenir un ritme de vida actiu, però saber quan hem de parar i descansar i fer una bona compensació entre el jo individual i el jo col·lectiu i social, és a dir, respectar temps per a nosaltres i també temps per a relacionar-nos amb els altres.

Recuperar aquesta capacitat social i la manera en què ens relacionem portarà temps, i no serà igual per a tots. A mesura que les restriccions vagin relaxant-se, anirem experimentant la incorporació del contacte i la manera en què ens relacionàvem de manera paulatina. El fet d’acostumar-nos a l'»exposició» sense mesures és una cosa que ha de passar, i què és important fer-ho de manera molt progressiva, ja que la mateixa capacitat que ens permetrà restaurar la «normalitat real» és la mateixa que ens ha permès adaptar-nos a la «normalitat covid».