23 de juny: ni abans, ni després

Per Cinta Baubí, mestra d’educació especial

Ja arriba Sant Joan, la nit més curta i, alhora, de les més màgiques de l’any. La gent es reuneix per celebrar i fer gresca. És una nit de moltes tradicions: el salt a la foguera, cremar desitjos o coses que volem oblidar, un bany a mitjanit… Una nit llarga per crear rècords càlids.

Tot sembla ser encisador, però hi ha un però. Sempre hi ha un però. La nit de Sant Joan és el 23 de juny, on uns gran protagonistes apareixen a la festa: els petards. Mengem sol raïm per Cap d’Any. Us imagineu fer les dotze campanades un 27 de desembre? Seria ben estrany. Aleshores, per què tirem coets els dies previs i posteriors a Sant Joan?

Tinc vint-i-sis anys. Porto una motxilla que sempre va amb mi. Ja fa temps. Fa pocs dies, la psicòloga em va donar unes pautes a seguir, i, entre elles, estava el fet de descansar a les nits. Vaig riure quan m’ho va dir. «I ara que tiren coets fins passades la una de la matinada i em llevo abans de les sis del matí, què faig?» li vaig contestar amb to irònic. Com jo, moltíssimes persones que han de lidiar amb la seua motxilla a l’esquena.

Però, tots els Sant Joan la mateixa història: «és una festa», «que s’aguanten», «si no els hi agrada, que marxen», «la gent que ho vol restringir és una amargada», «al final no deixaran fer res». Any rere any els mateixos comentaris. No, en cap moment he pensat que s’hagin de prohibir els petards, però sí que penso que s’haurien de restringir a una sola nit.

Cadascú té la seua motxilla, la seua història, el seu passat, les seues pors, les seues inseguretats… Aquest any, la meua motxilla és més gran que els altres anys. Quan van començar a sonar els coets fins passada la una de la matinada em vaig plantejar molt seriosament buscar un apartament fins a passar aquesta festa. Però, el que parlem, econòmicament es disparava molt. I a final de mes s’ha de pagar a hisenda.

Quan incordies i fas passar-ho malament a altres éssers vius, siguin persones o animals, és on hauria d’acabar la teua diversió. Però, que més dona, no? Mentre tu no vegis a una persona amb alzheimer plorant per no saber que està passant. Mentre tu no vegis el nadó inquiet amb una família nerviosa sense saber què fer. Mentre tu no vegis a un nen/a amb autisme cridant sota el llit desesperat/da perquè no entén el que passa. Mentre tu no vegis una persona amb depressió intentant lidiar amb constants espants. Mentre tu no vegis un gos morir per un atac pel soroll. Mentre tu no ho vegis, els teus petards no fan mal, no?

La diversió acaba on comença el sofriment de milers de persones i animals. La festa és el 23 de juny. Ni abans, ni després.