Els carrers s’engalanen, els llums il·luminen els pobles, més buits a l’hivern. A finals de novembre, l’artista tèxtil i floral Jordina Bravo va decidir emprendre una sèrie de tallers per aprendre a fer corones de Nadal. Va anunciar-los amb antel·lació, pensant que “si s’apunten tres persones un dia ja serà un èxit”. Ha hagut d’obrir el seu taller, al poble de Xerta, sis dies per donar cabuda a totes les peticions, i hi ha gent que ha quedat fora.
A l’entrada del poble, el taller és un espai diàfan, amb una gran vidriera que deixa passar la llum del sol. Els tallers són de matí, en cap de setmana, per facilitar que tothom estigue disponible. A fora, el seu gos vigila qui entra i qui surt, remenant la cua. Les corones verdes que Jordina ja ha construit, amb tocs rojos (fins i tot hi ha alguna magrana) presideixen l’entrada.
A dins hi ha silenci. Quatre dones i l’artista amfitriona claven llentiscle verd en una base de palla perfectament circular. Amb l’ajuda de filferro, asseguren que les branques no es mouran ni cauran. És una faena que requerix atenció i dedicació. La primera fase, cobrir-ho tot de verd, pot durar més d’una hora.
Jordina talla branques, atén als dubtes de les participants, les anima i ajuda en els diferents passos. És el primer cop que obre el seu taller, tot i que tothom que treballe en ella sap que les portes d’este racó seu sempre estan obertes. La idea dels tallers de Nadal, però, ha estat l’excusa per fer que la seua manera de fer arribe a més gent. Per tot arreu hi té flors, espelmes, gerros, mobles antics, teles de colors, llums.
La seua trajectòria com artista tèxtil va fer-li veure que, tot i que gaudia confeccionant capells, que eren la seua especialitat, el que l’apassionava eren les flors. Explica que, de petita, al seu balcó no n’hi havia, i ella es preguntava per què. Va decidir que quan fos gran tindria un jardí florit. Anys després, este pensament ja és una realitat, amb zones plantades de roses, arbres fruiters i una figuera que és la nineta dels seus ulls.
Les participants s’enduran a casa la corona que hagin confeccionat durant dues hores. Podran penjar-les a casa, a la porta o a sobre la xemeneia. Totes treballen en silenci, amb els estris que se’ls ha proporcionat, amb un cabàs ple de llentiscle a la vora que Jordina Bravo no deixa que es buide del tot. Quan la base és frondosa, els tocs de roig arriben amb el grèvol. Per poder incorporar-hi les boles vermelles, s’han de pelar les fulles, que perden ràpid la forma. Són els últims tocs després d’un matí de faena intensa.
Després de l’interès que ha despertat poder treballar amb les plantes, Bravo es planteja emprendre més tallers per a l’any que ve. “Un taller amb flors de primavera podria ser bonic”. Li agradaria poder donar la benvinguda a tots aquells que s’han quedat sense plaça i retrobar-los en un altre moment, perquè de flors n’hi ha tot l’any i l’art d’ajuntar-les pot practicar-se sempre.
