”Per a mi, guanyar el premi és veure que puc professionalitzar la meua faceta com a escriptora, veure portes que s’obren o que es poden obrir”, conta Mireia Ibáñez, que acaba de guanyar el Premi Joan Duch de poesia per a menors de 35 anys, amb una dotació de 1.500 euros i la publicació de l’obra a càrrec de l’Editorial Fonoll. Ibáñez va nàixer a Santa Bàrbara al 1994 i és llicenciada en Llengües i Literatures Modernes. Ha treballat de traductora i correctora, i l’art ha estat una constant al llarg de la seua vida. L’obra amb que ha guanyat el guardó és Esta negra mala herba, i el jurat del Joan Duch n’ha destacat ”l’estructura ben mesurada del llibre, la seva evolució dramàtica potent, i l’aposta de l’autora per una varietat del català occidental”.
“El poemari està escrit, una mica, al marge de la norma. Totes les decisions lingüístiques estan preses amb coneixement de causa, he intentat que el dialecte sigue coherent al llarg de tota l’obra. El problema que tenim aquí és que, quan ens volem expressar amb el nostre dialecte, hi ha coses que sí que estan contemplades per la normativa estàndard i n’hi ha d’altres que no. Jo crec que la literatura i la poesia són espais on hi ha esta permissivitat a l’hora d’utilitzar una llengua més flexible”, reflexiona Ibáñez. Tenia clar que volia aproximar-se a l’ebrenc parlat, ja que, a l’hora de recitar, necessita fer-ho de la manera més natural possible.
Esta negra mala herba “és una celebració de la fecunditat del buit en tots els seus vessants. El buit, especialment en la cosmogonia occidental, ha estat tradicionalment associat a idees amb connotacions negatives: la fi, l’absència total, un carreró sense sortida”. L’autora volia intentar “no descriure el buit com una cosa negativa, com l’absència o la fi absoluta, sinó veient que buit i ple són dues cares d’una mateixa moneda”. El poemari està dividit en tres parts on s’exploren temàtiques com els paratges naturals, la realitat humana o l’espiritualitat.
El llibre veurà la llum a finals d’estiu, amb una presentació el 20 d’agost a la població de Juneda, que convoca els premis. “Tot i que, per a mi, publicar no et fa ni millor ni pitjor escriptor, sí que és veritat que és un altaveu perquè la gent sàpiga que existixes i escriu”’, conclou Ibáñez, que veu este reconeixement com una oportunitat per seguir creant i fusionant la poesia amb altres arts.