La Masada d’en Gassol, una joia arquitectònica abandonada

Un veí treballa desinteressadament per mantenir l’espai

A Bítem, passat el poble, camí de Tivenys, hi ha la Masada d’en Gassol. Se troba a la dreta de la T-301, ho indica un cartell però la frondositat de la vegetació impedix que els conductors puguen veure la casa d’estil colonial que s’amaga darrere del mur. En un estat de clara degradació, esta construcció del segle XIX està pràcticament abandonada i només se n’ocupa un veí, Joan Josep, que de manera desinteressada cuida l’edifici principal i el jardí que l’envolta, procurant que l’aigua no entre quan cauen aiguats i regant la terra per evitar que el terreny se seque. Actualment, la Masada és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Isidre Gassol, nascut a la Conca de Barberà l’any 1831, va ser un polític i empresari català. Després de fer les Amèriques, on se dedicava al transport marítim, va tornar de Cuba amb una fortuna considerable i va comprar 200 hectàrees de terrenys. Se diu que Gassol i la seua dona buscaven un lloc que els recordés el clima càlid d’Amèrica, i el van trobar a la vora del riu Ebre, a Bítem. Allà hi va construir la Masada, una fàbrica de fer farina (la Farinera), una fàbrica d’alcohol i els habitatges dels treballadors al voltant de dos places, seguint el model de les colònies industrials.

La ‘Casa Gran’, tal com l’anomenaven els treballadors, és de planta quadrada, amb el perímetre envoltat per una porticada exterior a dos nivells. Té soterrani, planta noble, planta pis i golfes. A l’interior hi ha un pati central i s’hi poden trobar abundants pintures murals per totes les estances. Cada una de les plantes té 465 m2, i el total construït és de 1.810 m2. La Masada, el Casino de Vinebre i Villa Retiro a Xerta són les tres úniques construccions d’estil colonial de les Terres de l’Ebre.

L’any 1907, el rei Alfons XIII va inaugurar el Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Baixant de de Tivenys, el rei i la comitiva van aturar-se a la casa i es va lliurar la placa al mèrit agrícola a Isidre Gassol, que llavors ja era senador a Madrid pel Partit Conservador.

Després de la mort del propietari i de la venda d’algunes parts de la finca, la Generalitat va comprar la Masada l’any 1936. Va ser una de les poques construccions que el franquisme no va reclamar durant la dictadura i, un cop acabada, la titularitat va seguir sent del govern català. El president de la Generalitat Josep Tarradellas va interessar-se per l’estat de la casa i va promoure unes obres per assegurar l’estructura de l’edifici. Este reforç és, segurament, el motiu pel qual la Masada no ha patit enderrocaments greus.

La part de les golfes, explica Joan Josep, quan era petit sempre havia d’estar coberta amb plàstic i recipients per fer front a les goteres i filtracions d’aigua. Ell, sempre que plovia, corria a la masada perquè l’aigua no arribés al pis, on les pintures de les parets desapareixien amb el seu contacte. Ara, explica que està content perquè en les últimes reformes es va arreglar el sostre i ja no hi entra ni una gota.

Joan Josep ha cuidat la Masada des que era molt jove. Ho fa amb estima i, alhora, amb certa tristesa, ja que explica que s’està fent gran i a poc a poc va perdent les forces per cuidar del jardí i la casa. Durant tots estos anys ha anat il·luminant les estances, cuidant la vegetació, i ‘decorant’ la Masada. El futur, però, és incert.

El conjunt de la colònia està considerat com a bé cultural d’interès local en el catàleg municipal de Tortosa. El seu alt valor històric i de patrimoni és una barrera per aconseguir que ens públics o privats modifiquen l’edifici principal o els jardins. Així, esta construcció única ha quedat abandonada i se degrada més cada any que passa, sense que la Generalitat hi engegue cap projecte. L’any 2009 se va intentar que fos la seu d’una residència per a gent discapacitada, però esta catalogació i els nombrosos canvis que s’haurien hagut de fer a l’espai per adaptar-lo als pacients van ser els motius per desestimar-la.

Tot i els esforços de l’EMD de Bítem per trobar alguna alternativa, en este moment la Masada no té cap possibilitat de revifar com a centre cultural o econòmic del territori. Només les actuacions d’un veí de la casa la salven del deteriorament total.

La Masada de Bítem és una perla de l’arquitectura ebrenca. El departament de Benestar Social i Família n’és la responsable des de l’any 2005, després que la cedís Agricultura.