La regla segueix sent un tabú. Hi ha llocs del món on si tens la regla no pots ni cuinar, ni compartir llit, ni tan sols tens accés a productes higiènics. També està envoltada de malediccions o de falses creences, com la de per exemple, produïr càncer. Aquí, a n’este trosset del primer món on ens creiem tan progres, no ens quedem curts: Encara diem a la feina que no ens trobem bé quan la tenim, i quan les xiquetes tenen la regla la primera vegada, pot ser un drama. Recordo la filla d’una amiga, que va estar mesos amagant la regla a casa. La meua amiga tampoc li va dir res tot i saber-ho, perquè no sabia com abordar el tema. També hi ha aquella expressió per a la primera vegada, que encara usa ma mare: “Ja és una dona”. Perquè segons el sistema, només ets dona quan tens la regla. Quan li vaig regalar a la meua neboda un llibre de coneixements sobre la regla, algú em va criticar dient que quina classe de llibres anava regalant, que després les xiquetes fan coses estranyes (no em pregunteu de quines coses parlava). I una companya de feina una vegada em va dir que posés la capsa de tampons al calaix i no a sobre la taula, que feia lleig. Els kleenex, però, no feia falta tocar-los perquè clar, “no és lo mateix”. I així podem estar una bona estona…
Pos sí, sagnem una vegada al mes i, com en tantes altres coses, les dones cis hem après a autogestionar la menstruació, el mal d’ovaris, el calendari i el tabú d’amagar tampons i copes quan anem al lavabo. Gairebé un any després de la crisi de la COVID-19, un allau de dones va començar a explicar alteracions en la menstruació després de vacunar-se. L’allau va arribar molt abans que les autoritats sanitàries diguessen res (de fet, no sé si ho han dit encara). No hi ha hagut prevenció ni avisos de possibles efectes secundaris, no s’havien tingut en compte durant els assajos clínics. Els motius són clars: la medicina i la ciència també han invisibilitzat a les dones, i el tabú vers la regla és un dels exemples més clars. Si ens prenem un antihistamínic i ens notem cansades els dies següents no ens preocupem, perquè ja sabem que estos medicaments generen cansament. Si no ho sabéssem, si no s’hagués certificat el cansament com a efecte secundari comú, probablement ens preocuparíem. El mateix passa amb la regla, el problema és que el diagnòstic no se’ns ha comunicat. I per això, quan fa mesos ningú en parlava, les dones ens asustàvem: perquè ningú ens ho havia dit. La causa? El punt de vista completament androcèntric de la medicina, que pren el cos de l’home com a exemple. Això fa que encara avui en dia hi hagi desigualtats en el diagnòstic (estem infradiagnosticades), en el tractament (estem extramedicades) i en l’atenció que rebem (estem infantilitzades). Hi ha una doble vara de mesura pel que fa al nostre període: per una banda, no s’estudia que els medicaments poden tenir efectes diferents depenent del moment del cicle hormonal en el que estem. La traducció és que som massa complicades per a la medicina, i per això no se’ns estudia- D’altra banda, sí que s’utilitza el moment del període en el que estem per simplificar i menystenir el nostre estat d’ànim. Quantes vegades hem sentit allò de “Què passa, que tens la regla?” La regla com a justificació per a qualsevol cosa.
Este 8 de març, les feministes de l’Ebre mos reivindiquem sota el lema “La invisibilització i la precarització també son una pandèmia”. Les dones estem invisibilitzades i precaritzades de moltes maneres, la pandèmia no ha fet més que agreujar això. Els efectes de la COVID-19 i la vacuna en la menstruació, ho posa en evidència una vegada més en la ciència i la medicina. Contra la invisibilització, fem una crida a l’auto-organització, a la lluita i a la sororitat, ja que és l’únic camí per combatre esta pandèmia.