Per Sara Valls
Ara que un globus terraqui en forma de teta ha governat l’escenari del Benidorm Fest i la cançó que l’acompanyava ens ha demostrat un cop més que els nostres pits fan por, és inevitable no preguntar-se per què fan tanta por dos (o una) boles de greix, per què tenen lo poder d’incomodar tant?
Sento que hem arribat a incomodar fins al punt de generar debat, i este conforma els fonaments del canvi. Com a societat estem acostumats a veure pits sempre coberts i modelats per uns sostens que l’únic que fan és donar-los a tots una mateixa forma estereotipada i els priva de tota autenticitat. Però cada cop som més les que ens empoderem i prenem decisions conscients sobre el nostre cos, i això alguns cops té com a resultat fer topless, no vestir sostens, alletar en espais públics o fins i tot penjar fotos a les xarxes on es veuen els pits (si la xarxa social t’ho permet i no t’elimina la foto, en el cas de que et detecti com a dona, evidentment). Penso que no fa falta dir que l’únic que es busca és tenir la llibertat per escollir. Fins ara els pits han estat condemnats a la sexualització i ha arribat el moment d’alliberar-los i, per tant, fer amb ells el que ens vingue de gust en tot moment. Com bé diu Rigoberta “No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza“.
A les que esteu llegint, només vull dir-vos que us empodereu i, si us naix, deixeu les tetes “desprotegides” de les forces de la gravetat, estimeu-les i adoreu-les. D’elles s’alimenta i brota la vida. Quan entenguem la profunditat d’estes paraules podrem normalitzar uns mugrons que es marquen a través de la roba sense mirades de judici.