Imatges de Sarah Pérez
Al 2025 es van complir quaranta anys des que un tren ple de dones vingudes d’arreu del país va arribar a Tortosa per fer front comú a la instal·lació d’una acadèmia militar femenina a la ciutat. Un esdeveniment històric, seguit d’una acampada al Parc Municipal Teodor González per seguir reivindicant la negativa. Ara, dècades més tard, les impulsores d’aquella iniciativa reben un dels Premis 8M de l’Ajuntament: són el Col·lectiu de Dones de Tortosa. Actives fins a la dècada dels 90, el van formar Irene Segarra Campos, Marisa Panisello Chavarria, Montserrat Algueró Espinós, Rosa Maria Cubeles Gil, Ester Baiges Miró, Zoraida de Torres Burgos, Olga Duran Estivill, Lola Santacatalina Ubiedo, Carme Llopis Garcia, Aurelia Sastre Belmar, Maria Jesús Fornós Carles, Victòria Campos Turron, Teresa López i Maria Luisa Lacueva Ariño.
El Col·lectiu de Dones va nàixer en els anys posteriors a la dictadura, a finals dels 70. “Ens coneixíem gràcies a l’entorn dels moviments socials que en aquell moment hi havia a la zona”, conta Panisello. “Era un moment molt determinat, molt concret”. Recorden com les va influir el cas de Les 11 de Basauri, un grup de dones de classe treballadora sotmeses a un procés penal per haver avortat. Està considerat el cas precursor de la despenalització de l’avortament a Espanya. “Moltes ens vam ajuntar a l’institut. Al final érem dones amb ganes de canviar les coses i pertànyer a un grup alternatiu, compromès”, conta Cubeles. Recorden les primeres reunions en cases, com es van començar a teixir les relacions entre elles.
“D’alguna manera, vam ser l’altaveu del moviment feminista que just s’iniciava llavors. Amb la transició va explotar a tot arreu, i aquí també va arribar. Ens el vam fer nostre”, diu Baiges. “És difícil explicar aquell moment. Aflorava tot i la gent que havia estat activa en clandestinitat, per fi sortia. Era normal que es creés un grup de dones, cadascuna vinculada a una àrea diferent, però totes amb un ideari molt fort i comú. Veníem del no-res, no hi havia ni llei del divorci”, conta Segarra. De fet, el primer acte públic que van organitzar i que els va servir de presentació, va ser encarat a discutir esta possible llei. Es va celebrar a l’actual Palau Oliver de Boteller, abans Casa de la Cultura. “Vam omplir”, recorden orgulloses.
Però el moviment, llavors, era marginal. “Anàvem contra corrent. Parlàvem del divorci en una ciutat que llavors era conservadora, encapçalàvem la lluita a favor de la despenalització de l’avortament… un dia vam anar a Ràdio Tortosa per parlar-ne i, en sortir, hi havia gent increpant-nos”, afirma Baiges. Van aconseguir el centre de planificació familiar. S’organitzaven i col·laboraven amb altres grups feministes de Catalunya i Espanya i van aconseguir material de suport per anar a fer xerrades pels barris de la ciutat, posant llum sobre temes tabú com els mètodes anticonceptius. Destaquen les companyes de Tarragona com les seues referents i les proveïdores de la informació que després transmetien al llarg i ample de la ciutat.
Amb l’anunci de la implantació d’una acadèmia militar femenina a la ciutat, el Col·lectiu de seguida es va posar mans a l’obra. “Des d’una mirada feminista i antimilitarista, DOAN (Dones Antimilitaristes) va oposar-s’hi. El 24 de maig és el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, i aquell any van decidir venir a Tortosa a fer l’acampada. I ens van contactar per organitzar-la conjuntament”, explica Baiges. Els col·lectius feministes també es plantejaven quin seria el paper real de la dona dins d’un exèrcit recent sortit del franquisme. Estaven segures que, un canvi que es venia com un moviment igualitari, seria una perpetuació dels atemptats contra els drets de les dones. Era el 1985 i a Tortosa va esclatar la guspira de la rebel·lió. I, per tant, també es van despertar els poders tradicionals per mirar d’apagar-la.
“Ens van pressionar moltíssim des de tots els sectors, des del comerç fins a la política”, rememora Cubeles. “El comerç pensava que seria una cosa bona per a la ciutat, que vindria gent de fora, el discurs de sempre, en lloc de plantejar-nos quin model de ciutat realment volíem, com es volien invertir els diners”. El Col·lectiu estava acostumat a viure entre controvèrsies i rèpliques, ja que eren una veu habitual als mitjans, com el desaparegut Ebre Informes, on escrivien amb regularitat. “Hi havia agrupacions que demanaven que, el dia de l’acampada, la gent anés a fer pressió. Que la gent vingués amb cassoles per mostrar-s’hi en contra”. Durant els dies previs a l’acte, les dones del Col·lectiu van rebre amenaces i pressions. “Cada tarda estàvem a la policia, demanant permisos o posant denúncies. Va aparèixer un fulletó amb amenaces. Teníem temor, en aquell moment”, recorden.
Dones vingudes d’arreu van pujar, el 24 de maig del 85, dalt d’un tren que havia sortit de l’Estació de França de Barcelona i va acabar el trajecte a Tortosa. També el van conduir dones. L’arribada va ser emocionant. Després de setmanes de tensió, desenes de persones van acudir a la cita per fer de cordó humà en cas de disturbis. “Veníem d’uns dies en què tornàvem cap a casa mirant enrere. Era molt violent i hi havia un ambient molt hostil, però natros també vam fer una crida a la gent progressista de Tortosa perquè vinguessen a l’estació a rebre el tren. I va ser impressionant”, diu Baiges. “Veure tota la gent que ens donava suport, fent de cordó… gent que no coneixíem… De l’estació al Parc vam baixar cantant, un riu de dones. Va ser increïble”, recorda Panisello.
Anys després, les integrants del Col·lectiu seguixen vivint d’acord als valors que defensaven quatre dècades enrere. L’orgull de la faena feta es traduïx en el valor que han heretat els moviments socials més recents, que s’emmirallen el que elles ja han fet. “També hi va haver moltíssimes dones anteriors a natros. Sempre hi ha un llegat i ningú començar des de zero, perquè mai és així”, sentencia Baiges. Amb el Premi 8M concedit per l’Ajuntament de Tortosa, ara reben el reconeixement de la seua ciutat, on van desenvolupar una tasca fonamental que ha ajudat a ampliar mirades. “És molt important que Tortosa reconegue el Col·lectiu i, sobretot este aniversari. Ho és per a natros però també a nivell històric i per a la memòria de les dones joves. És un orgull ser part d’aquell moviment que es desmarcava del conservadurisme”, afirmen.
