“Com treballem natros, no ho fa ningú. Treballem com es treballava antigament, i és únic”, diu Kiko Piñol Pallarés. És la quarta generació de mestres terrissaires, i la seua empresa, Terra Cuita, existix des que el seu besiaio va venir de Tivenys, poble reconegut per la tradició de treballar el fang, fins al Perelló. És un negoci familiar que data del 1889 que ha anat creixent al llarg de les dècades, però que ha seguit conservant l’esperit artesà. “És un ofici molt bonic però sacrificat. El resultat final són les peces, però darrere hi ha moltes tasques que s’han de fer quan toca, sí o sí. Potser un diumenge es gira vent i el fang s’asseca i has de venir de seguida per rascar-lo”.
Tot el procés es fa a mà. Terra Cuita compta amb set treballadors que s’encarreguen de totes les parts del procés, des de mesclar els diferents tipus de terra que utilitzen fins que les peces es treuen dels forns. Es fa servir, sempre que és possible, terra de proximitat, que després passa per processos que la netegen i la dixen preparada per mesclar amb l’aigua i convertir-la en fang. Tot i que ja no se’n fa ús, la família conserva el forn original, del besiaio. Ara mateix n’hi ha tres d’operatius, que necessiten unes trenta hores per coure el que s’hi posa a dins i funcionen a base de pinyols d’oliva.
Un cop feta la mescla de l’aigua i la terra, el fang s’emmotlla per donar-li la forma desitjada i es dixa assecar a l’aire lliure, a mercè del clima. Les peces només queden cobertes per unes teulades que les protegixen de la pluja. D’esta manera, l’activitat de l’empresa depèn sempre de la natura, de les condicions meteorològiques del moment. Això fa que dedicar-s’hi sigue imprevisible. “De vegades passa un mes i el fang no està sec. Ha de fer calor. La pluja d’estos mesos ens ha afectat i el que passa és que tot s’endarrerix, no es pot enfornar. A l’hivern hi ha un parell de mesos on, simplement, no podem treballar”, conta Piñol. Després ve la recollida i l’enfornada, i per últim els tractaments i acabats. El procés és tan artesanal que les peces duen les empremtes dels treballadors i s’hi poden endevenir les línies, les formes que fan les seues mans. És un valor afegit que explica la filosofia del negoci.
Piñol intenta reinventar-se constantment. A l’empresa també treballen la pedra i han comptat, durant anys, amb l’ofici d’un mestre picapedrer. Una nit, fa més de deu anys, va somiar que construïa un claustre. A la mateixa finca on treballa, hi va aixecar una reproducció d’un claustre aragonès del segle XII amb l’ajuda de l’artista Anton Cosma, que de seguida s’hi va avenir però el va avisar que seria tot un repte. Després de dotze anys de construcció, aquell somni és una realitat i, a més, hi ha elements que fan la peça encara més especial: hi ha personatges de La Guerra de les Galàxies amagats entre les columnes i els elements arquitectònics. Curiosos d’arreu del país s’han acostat al claustre i ell els dixa visitar-lo i admirar-lo. És una obra de la qual se’n sent orgullós i ha rebutjar diverses ofertes de compra. De moment, com la recepta per treballar el fang com s’ha fet sempre, es queda a Terra Cuita.
