Les espelmes de cera verge d’abella de l’artesana Teresa Pallarès

Teresa Pallarès va arribar a Arnes l’any 1998. El seu pare era del poble i ella, tot i nàixer i créixer a Barcelona, va voler tornar a les arrels. La seua carrera com a ballarina de ballet clàssic i, posteriorment, professora d’esta disciplina, va dixar de motivar-la. Havia après a fer espelmes de manera artesana per afició, però fent servir altres materials. Quan va instal·lar-se a la Terra Alta, la gent gran del poble va explicar-li que a Arnes, les espelmes, se feien aprofitant la cera de les abelles.

Els antics, com ella els anomena, van compartir els secrets de la fabricació d’espelmes. A Arnes sempre s’ha practicat una apicultura tradicional. En l’actualitat, segons explica Teresa Pallarès, només queden petits productors que fan mel per a ús propi. Ella se desplaça fins al Perelló a comprar la matèria prima, les peces de cera que després convertirà en espelmes. Se poden apreciar diversos colors en la cera, que depenen de la floració de les plantes de què s’hagin alimentat les abelles.

Els apicultors d’Arnes també van contar-li que cremar espelmes de cera verge d’abella porta bona sort i pot concedir desitjos, especialment si s’encenen el dia 11 de cada mes. Per seguir esta tradició ancestral, Pallarès va començar a agrupar dotze espelmes per oferir-les als clients i proporcionar-los un any de bones notícies. També confecciona ciris per a batejos i naixements amb el nom del xiquet recent nascut perquè els familiars puguen encendre’l quan la criatura arribe. Així, diu, li desitja una vida llarga i plena de salut al nen. Amb els anys, ha innovat amb els materials i les formes i el seu catàleg inclou tot tipus de formes i usos.

Actualment, Teresa treballa amb làmines que modela amb les seues mans i a les que dona la forma que vol. La metxa de les seues espelmes és de cotó, de manera que el producte final està fet íntegrament de materials naturals. Per confeccionar les de cera fosa se servix de motlles naturals, les canyes de riu. Esta va ser una altra manera de fer que va adoptar en arribar a Arnes, i des de fa vint anys que va a buscar les canyes, les talla i les plena de cera calenta, amb compte de tenir la metxa ben tibada. Al cul del motlle hi té paper d’alumini i plastilina per evitar que el líquid pugue arribar a sortir. Llavors les dixa assecar durant tres o quatre hores, tot i que depèn de la grandària de l’espelma.

Aquí, a la seua casa-taller, Teresa Pallarès viu amb dos gossos i rep grups de persones que volen aprendre l’art de la cera i la creació d’espelmes. Explica que amb la pandèmia tot va canviar, però té ganes de reprendre els tallers que oferia i valora les converses que sortien i les relacions personals que s’hi forjaven. Li agradaria que algú agafés el seu relleu i aprengués l’ofici per evitar que es pugue perdre i està disposada a fer classes i ensenyar els possibles aprenents. Creu que mai és tard perquè ella va aconseguir el carnet d’artesana als 59 anys, molt a aprop de la jubilació. Una de les millors decisions de la seua vida.