Núria Romeu viu i treballa en una casa al camp, a Bítem. Al seu taller, una habitació àmplia i lluminosa, hi té escampats els projectes que van prenent forma a poc a poc. Romeu empra la tècnica Tiffany, una manera de manipular el vidre semblant a la vitralleria tradicional, però a una escala més petita. Este tipus de faena se caracteritza per uns acabats més detallats i delicats que no pas els que se veuen als vitralls de gran format.
Després d’estudiar art, disseny i joiera a La Massana de Barcelona, Núria Romeu va començar a assistir a uns tallers on li van ensenyar el funcionament d’este mètode. Rodejada d’altres aprenents, va descobrir que jugar amb el vidre li permetia explorar altres terrenys a banda de la il·lustració o altres disciplines que li havien ensenyat al llarg de la seua vida formativa. Amb la pandèmia va decidir tornar a l’Ebre i establir-s’hi per donar-se a conèixer.
El procés, diu ella, és senzill. Aconseguix els vidres artístics, anomenats així per a ús decoratiu o plàstic. N’hi ha de diferents tonalitats, pigments i estampats. Amb l’ajuda d’un tallador manual, marca les línies i les separa amb una espècie de tenalles. Llavors arriba el moment de polir les vores i dixar les peces sense imperfeccions, per després revestir-les amb coure per tots els costats, ajuntar-les amb la resta de components que conformaran l’obra i soldar-les.
La creativitat de Núria li ha permès innovar en este camp. Ha construït làmpades, portaveles, peces decoratives que s’inspiren en l’origami, gerros, mosaics, vitralls… ella mateixa dissenya el que vol arribar a confeccionar i crea des de zero. El mètode Tiffany és molt específic i la singularitat d’este ofici se valora molt en altres llocs del món, encara que aquí és difícil que el públic pugue apreciar la formació i la faena que hi ha darrere de cada obra. Romeu explica que hi ha peces que li costen dies, setmanes, inclús.
Per donar a conèixer este art, treballa sovint amb escoles especialitzades que li proposen conduir classes i ensenyar als alumnes. A més, també es mou per fires d’arreu del país, on també mostra les seues creacions en joieria, un camp que li interessa i seguix explorant.
Convençuda que pot viure del que fa, Núria Romeu té clar que li agrada viure al territori, prop dels seus i on tingue l’espai necessari per seguir treballant i creixent. Amb la vista posada en el futur, li agradaria explorar la possibilitat d’exposar en galeries o fer peces des d’una vessant artística i no tan artesana, dos móns que domina i amb els que se sent identificada, encara que l’art l’estira més. Valora el plaer estètic per sobre de tot i diu que el resultat final, a banda de poder transmetres missatges o emocions, és que qui contemple la seua obra pugue sentir que observa una cosa bonica.