L’altre dia va començar l’estiu i, encara que el calendari opina diferent, al cos ho vam notar havent celebrat la revetlla de Sant Joan. Curiosament, moltes vegades los calendaris i els cossos no s’avenen en això de les temporades, sobretot quan se tracta dels començaments. Així, mentre l’agenda arranca lo primer de gener, lo cos ho fa la nit de Sant Joan i és d’esta manera com comptem lo pas dels anys: d’estiu en estiu.
De tothom és sabut que les primeres vegades passen durant l’estiu i a les panxes. Per això los pròxims dos mesos, a la meitat del món que fa calor, la gent viurà les coses que contarà los pròxim anys.
Hi haurà boques que se besaran per primera vegada llavors la panxa se’ls arrupirà fent bonic i continuarà arrupida tot l’estiu passat la besada. Altres que, en secret, notaran lo gust dolent de la primera calada de cigarro i l’abdomen se’ls farà clandestí i de persona gran. Algun ateu s’encomanarà al Déu dels altres –que serà seu un rato– per demanar-li per fi l’atreviment de pintar-se les ungles i treure a passejar la seua ploma injustament clandestina.
Les festes majors de tots los pobles sobreeixiran de primeres vegades molt sonades i ara no se sap, però seran aquelles que, quan pel pas dels anys s’atenuarà la intensitat dels saraus, l’escàndol encara ressonarà als sopars de colla i de tant de riure farà mal a la panxa i a les mandíbules.
Alguns patiran lo primer disgust de veritat i sabran com pesa una panxa buida. D’altres, per sort, comprovaran que les panxes buides no duren sempre i la fe que van dipositar en tots aquells que ja ho havien advertit se transformarà en un credo.
També hi haurà casoris en convits i panxes plenes de manduca i d’amor. Probablement, aquell del credo se casarà per primera segona vegada i farà valenta la panxa perquè, irònicament i a pesar de tot, l’haurà deixat ser vulnerable. Com aquell amic que demanarà entaular-se amb l’altre perquè l’estómac se li ha posat a la gola massa temps i, de repent, semblarà com si res no hagués passat i llavors la gola, l’estòmac i el cap descansaran. Contràriament, farà falta algun comiat que pessigarà fort al racó que hi ha entremig dels pulmons i servirà per a fer-los respirar diferent perquè últimament ja s’ofegaven.
Veurem ventres fabricant bebès que mai no ho havien fet abans i sortiran a les fotos en la pell molt estirada i una mica ratllada com la dels melons dolços. Altres que deixaran de portar a la criatura per dins i ara la portaran per fora i més per dins que abans i tot. En canvi, n’hi haurà que ho continuaran anhelant com la primera vegada que van demanar lo desig i esperaran que el nus que porten als budells se desembolique algun dia.
Los de l’edat del mig, ni vells ni joves, estrenaran l’etapa legitima d’estar desfeinats i, mentre troben un nou modus vivendi, recordaran més clar que mai lo primer dia de tota una vida. Lo sospir serà tant profund que se notarà des del front als talons i se quedarà al melic per a sempre.
Així que, durant dos mesos, la mitat de món on fa calor acumularà primeres vegades fins que el dia se faci curt per poder pair-les totes. I l’any que ve, durant la nit més curta de l’any que donarà la benvinguda a la nova temporada, mos semblarà que passaven l’altre dia.