per Llorenç Sorlí Tafalla
L’extrema dreta i el feixisme s’expandixen a la part valenciana del Territori Sénia. La conseqüència d’estos resultats no és més que la cocció d’un malestar rústic produït pels anhels d’una nova ruralitat. D’entrada, contemplem com, en els darrers anys, les reivindicacions de la comunitat LGBTI+ al Maestrat s’han posat sobre el marc polític, així ho hem observat amb la proposta electoral tant de Compromís Vinaròs com de Podem Vinaròs per descentralitzar l’Oficina d’Atenció Integral LGBTI del País Valencià. Tot seguit, també considerem el programa de Reinas al Rescate a la vila de Càlig, on es plasmen diverses vivències de persones LGBTI+ al Baix Maestrat. Igual com l’estudi del meu TFG Dissidències al món rural i delicte d’odi GSRDI, mitjançant el qual es mostra quines són les experiències de persones LGBTI+ de Sant Mateu, Càlig i la Salzadella. Paral·lelament, destaquem la recent agrupació de persones que s’hi estan auto organitzant sota el que en un futur voldria esdevindre una associació LGBTI+ al Territori Sénia, conegut actualment com Vinaròs LGBTI+.
Estos clams no són més que una resposta a la manca de representació i el silenci que hem patit durant anys les persones LGBTI+ del Maestrat. Nosaltres també existim, i la nostra dissidència és motiu de resistència, i més a entorns on no tenim estructures de suport com Unitats d’Identitat de Gènere o Serveis d’Atenció Integral LGBTI. Posar en el marc social les nostres reivindicacions suposa per a aquells que ostenten el poder un embat tant pel que fa a la seua moral judeocristiana com pel que fa a les seues tradicions etnoalocisheteropatriarcals. Quantes persones LGBTI+ veem als bous? Quantes persones LGBTI+ veem al futbol? Quantes persones LGBTI+ veem a les danses populars? Quantes persones LGBTI+ veem a les bandes de música? Quantes persones LGBTI+ veem a les processons? Quantes persones LGBTI+ veem als nostres pobles i viles?
Qüestions que es responen o bé amb un perfil baix o bé buides d’imaginari popular. Com pot ser que al món urbà les persones LGBTI+ tenen una representació mentre que al món rural esta representació tot just ara comença a donar-se? El problema no rau en la densitat de població, sinó en la desigualtat territorial (urbanocentrisme). Atés que la urbanitat es copsa com un entorn complex i singular, mentre que la ruralitat es pensa en clau generalista i simplista. I és aleshores quan les necessitats d’una majoria ruralitzada es sobreposen per sobre de les necessitats de totes les persones ruralitzades. Oblidant-se les dissidències rurals, i originant-se l’alteritat i el sexili.
Per això, quan se donen agressions com la del passat carnestoltes de Vinaròs a una parella homosexual, no hi ha una resposta directa, sinó indirecta. O la manca de reacció quan es menysté a la candidata a l’alcaldia de Compromís Benicarló titllant-la de «come coños» als cartells electorals. Entre altres fets, com insults a persones LGBTI+ que van pel carrer des de cotxes o agressions en l’oci nocturn.
Raó per la qual, ara, hem d’unir-nos més que mai, no només per fer front a l’odi que encarna l’extrema dreta i el feixisme, sinó per donar resposta a les agressions que hem patit i estem patint les persones LGBTI+ al Maestrat. Perquè al feixisme no se’l discutix, sinó que se’l destruïx. Venim d’un borrat històric LGBTI+, d’una manca de representació de la nostra dissidència, sense referències ni recolzament institucional. En definitiva, desdibuixats de la mentalitat rural. Amb tot, malgrat el calfred d’odi que ens avança, el nostre full de ruta ja ha començat. Ells han respost a l’escletxa de transgressió que suposen els anhels d’una nova ruralitat. Tanmateix, nosaltres contraresponem conquerint espais que mai ens havien cedit, escrivint el nostre relat. I això, és un atac a l’egolatria d’aquells que ens odien, llurs privilegis.
Perquè com va dir Rosa Luxemburg, «qui no es mou no sent les cadenes», però quan estes comencen a moure’s també ho fan els fonaments de la interseccionalitat.
La lluita continua.