Text de Laia Viñas Abadie i fotografies de Judit Camacho Cugat
Albert Carles Mauri és músic i tècnic d’instruments de vent. Son iaio era saxofonista, i ell, des de menudet, que va saber que volia seguir-li els passos. Després de formar-se en este instrument i també amb la flauta travessera al Conservatori de Tortosa i al Liceu de Barcelona, Carles va patir un accident que li va canviar el dit gros de la mà. Per poder seguir tocant, va haver de fer una modificació al seu instrument. Este va ser el començament de l’ofici que té des de fa sis anys.
“És molt complicat trobar estudis reglats per fer això, has de trobar algú que t’ensenye a reparar els instruments. Vaig trobar un alemany que viu a Granada, ell em va ajudar a profunditzar més en el sector. I després, el dia a dia. Això és una miqueta de joieria, una miqueta d’enginyeria… una mescla”. Per a l’artesà és primordial que la persona que treballa amb els intruments també sigue músic. “Si no, seria impossible, hi hauria moltes coses que em perdria”.
Va començar fent reparacions a gent dels pobles veïns, a músics del territori, però a dia d’avui, rep al seu taller de Bítem tot tipus de gent vinguda d’arreu. Conta que gairebé tothom el va a veure en persona, que ningú se’n refia d’enviar l’instrument per correu. “Un instrument és una cosa molt personal, te l’estimes molt. M’ha vingut gent en totes les situacions, gent plorant, músics que s’havien assegut sobre l’instrument la nit abans de fer un examen. M’hi passo moltes hores, aquí, i si rebo algun cas així, d’emergència, puc treballar tota la nit”.
Per al músic, esta faena és altament creativa. Amb l’ajuda d’un torn, és capaç de crear les peces necessàries. Rep instruments fets arreu del món, i de totes les edats. Els tracta tots com si fossin el seu saxòfon, amb delicadesa i l’estima que sap que els seus clients senten cap als seus companys de batalles.
