Joan Lluís i Isaac Estruel són dos germans d’Horta de Sant Joan que, juntament amb les seues famílies, conreen safrà. El seu interès per esta planta va començar fa uns cinc anys, coincidint amb unes jornades gastronòmiques que feien honor als genis catalans: Picasso, Miró, Gaudí i Casals. Quatre artistes que van viure en diferents espais del país i s’hi van inspirar. És ben sabut que el pintor Pablo Picasso passava llargues temporades a Horta. De fet, en una ocasió va declarar que tot el que sabia ho havia après en este poble dels Ports. Per retre-li homenatge, Isaac Estruel, llavors cuiner, va voler replicar la sopa de safrà que la dona de Picasso menjava quan s’estaven aquí. La singularitat del plat va dur els germans a interessar-se per este producte i van acabar descobrint que el safrà d’Horta era considerat el millor d’Europa al segle XV. Era tan preciat que marcava els preus de les llotges de tot el continent.
De bon matí, la família puja a collir les flors que hagin sortir durant la nit i el dia anterior. Cada dia van fins a les dos finques on han plantat el safrà i es dediquen a recollir-lo amb cura. Marisin, la dona de Joan Lluís, explica que de vegades cullen una filera i, quan marxen, veuen flors que tot just acaben de sortir. Hi ha dies que ho troben tot florit i n’hi ha d’altres que acaben de pressa, però s’ha de procurar anar-hi prompte perquè volen evitar que els toque massa el sol. El safrà s’adapta molt bé a tots els climes, però Horta és un indret perfecte per plantar-lo perquè demana fred. Ja fa unes tres setmanes que el recol·lecten i no saben quan acabaran.
Sota el nom de Kika, safrà d’Horta, la família va començar esta aventura fa uns tres anys. Van anar a cercar els bulbs a Teruel perquè en el procés d’investigació van veure que el safrà típic d’aquí va passar a mans de productors d’aquella zona. Quan van decidir arrencar este projecte, no van dubtar en anar fins allà per comprar-lo per ser el màxim fidels possible a la manera antiga de treballar el safrà.
En acabar de recullir les flors, la família se reunix en uns baixos acondicionats amb una gran taula per escampar-hi les flors i separar-les de la part que té propietats aromàtiques i colorants. Ho fan a mà perquè es tracta d’un procés molt delicat i que encara no permet mecanització, cosa que provoca que el safrà sigue un producte preuat. És considerat l’or roig de la cuina i els principals compradors de Kika són restaurants de primer nivell i negocis especialitzats en alimentació ecològica.
Tot i que el treball fins a obtenir el safrà és costós i requerix moltes hores de producció, l’alta qualitat del producte és un valor afegit que diferencia Kika de la resta de productors. Intenten que el procés d’assecar-lo, que és vital, s’assemble al que feien servis els antics de la zona. Se li ha de treure la humitat al safrà ja destriat i s’asseca amb foc però sense fum, i amb l’ajuda d’un sedàs de cotó. Tot i que amb les necessitats d’avui en dia és difícil respectar les tradicions, la família ha adaptat este mètode ancestral i el respecta el màxim possible per conservar l’essència del safrà final que tan apreciaven arreu del món.