Feminisme inclusiu per protegir les treballadores sexuals

Parlem amb la portaveu del Col·lectiu de Prostitutes de Sevilla el dia de la no violència contra les treballadores sexuals

Ariadna Margalef és de Benifallet. Va estudiar a Sevilla durant una temporada, on va haver de decidir sobre què tractaria el seu treball de final de grau. Interessada en els estralls que fa protitució, va voler aprendre més sobre les dones que la practiquen. Va apropar-se al Col·lectiu de Prostitutes de Sevilla amb imatges preconcebudes i estigmes, amb la mirada posada en la delinqüència que rodeja esta pràctica. Però allà va conèixer a Marijose.

Marijose Barrera Márquez és ex treballadora sexual. A banda de ser la cara visible del col·lectiu, n’és una de les impulsores. Creu fermament que les prostitutes han d’anar a l’una, organitzar-se per fer la trampa, si cal, a un sistema que les margina i no rexoneix la seua faena. Denuncia cultisme, vulneració de drets fonamentals i cap protecció per part d’unes institucions que no els permet agrupar-se en agrupacions legals. A Prop parla amb ella el dia de la no violència contra les treballadores sexuals, el 17 de desembre. “Nosaltres som un col·lectiu perquè no podem ser un sindicat o una associació, no hi tenim dret perquè la nostra feina a Espanya és alegal. No només som perseguides i se’ns neguen uns drets, sinó que el poder afavoreix negocis com els clubs que s’aprofiten de la nostra faena”. Locals que no les contracten, sinó que els cobren com si les treballadores fossen hostes. “Paguem entre 50 i 120 per dia pe poder exercir la prostitució als clubs d’alterne. Cap dret com a treballadores. Nosaltres mateixes netegem l’habitació”.

La violència física contra prostitutes no consta en cap registre oficial. Ja sigue perpetrada per clients o proxenetes, les dones no acudeixen en cap cas a la policia. “Ningú denuncia. Per a què? Si vas a denunciar una violació i et responen que tot és culpa dels vicis que tens. No ens reconeixen com a víctimes de violència masclista”. Les multes són un altre mecanisme que les ofega. La Llei Mordassa les castiga per treballar al carrer. Les ordenances municipals de cada població multen les prostitutes o els clients, depenent del criteri del govern, però este tipus de sancions fan que les prostitutes acaben optant per treballar des de locals privats o llocs públics en ambients més hostils, segons estudis del Grupo Antígona. A més, les multes augmenten la criminalització cap al col·lectiu i contribueixen a engrandir l’estigma.

“Per acabar amb la prostitució, que acaben amb la pobresa. Som les veïnes dels vostres barris. Jo ara guanyo 700 euros al mes, esta és l’alternativa de merda que tens quan surts de la prostitució”. Marijose repeteix que les treballadores sexuals són, abans que res, pobres i, en molts casos, immigrants i marginades. “Si les putes som víctimes, perquè ens detenen i expulsen les companyes estrangeres? Si són víctimes, per què els confisquen el passaport i les envien al país d’on venen?”.

Crítica amb la promesa de l’abolició del govern espanyol, Barrera parla també del feminisme. “El feminisme hegemònic no ens vol. L’iclusiu, sí. Nosaltres som feministes, però hi ha companyes que se’n desmarquen perquè no entenen la posició abolicionista”. La seua consciència feminista va adquirir un nou significat quan Ariadna Margalef va dir-li que, després dels mesos que havia passat treballant amb elles i estudiant la seua situació, havia reaprès el concepte de feminisme que tenia abans d’arribar al Col·lectiu.

Margalef va apropar-se a les treballadores sexuals des del món acadèmic. Com ella explica, molts cops, els professionals d’este àmbit tendeixen a no valorar els subjectes d’estudi com els seus iguals. És a dir, hi ha una tendència “salvadora”. Havia estudiat a la universitat que als barris on se practica la prositució al carrer té més problemes de drogues i altres delictes, un fet que ella mateixa va poder rebatre després de passar temps amb les treballadores i els veïns. “A mi, el col·lectiu em va ajudar a deconstruïr este mite a nivell personal, però també a nivell professional. Jo estava enfocada en la investigació acadèmica. Em va ajudar a entendre que temàtiques com la prostitució, pobresa o migració tendim a tractar-les des d’una situació de superiortat. Tendim a deshumanitzar-los i creiem que els subjectes d’estudi no son capaços de qüestionar-se la seua pròpia realitat, que no són conscients que estan exercint una activitat que les cosifica”.

Tot i la falta de registre, dades i control, Marijose afirma que les violències contra les prositutes ocorren cada dia. “M’he pixat a sobre en manifestacions degut a la violència que els policies exercien cap a nosaltres. En una xerrada en una universitat, ens va arraconar contra la paret un grup d’estudiants. Nois que d’aquí uns anys seran clients en potència”.