Albert Hernàndez s’ha dedicat al turisme i a l’ensenyament universitari. Se desplaça per l’Aldea a cavall d’una moto. A primera hora va al cafè i després al taller, el magatzem d’una masia a la vora dels camps verds d’horta del poble. Se vestix amb l’uniforme, com ell anomena la roba que es pot tacar i trencar.
Fa anys que treballa amb els troncs dels arbres que el mar dixa a la sorra del delta de l’Ebre. “El que faig és blanquejar els troncs. Quan els trobo tenen una coloració blanca, però al cap d’un temps de tenir-los aquí, s’oxiden i es tornen negres. Faig les peces perquè la gent les toque. Jo crec que és una matèria viva, i la faena és aconseguir que, quan passes la mà, tingues esta sensació. Jo vaig treballant, tanco els ulls i vaig fent fins que la mà llisca del tot per la superfície”.
“Jo encara estic amb allò que fèiem tots de crios: collir pedres o pals. Faig el mateix que llavors, no ho he perdut. Per a mi són tresors, tracto els troncs com a joies. La meua intervenció també passa per incorporar pa d’or i blavet, un tint que es feia servir abans per a la roba”. Les seues obres expressen l’amor que sent cap al Delta, que es coneix com el palmell de la pròpia mà. Parlen també de les històries de la gent del territori, com la creació que simbolitza els aiguats d’Alcanar del 2021. Hernàndez va ser un dels afectats per les inundacions.
Hernàndez sempre ha treballat amb les mans. No s’hi ha dedicat, però ha passat hores confeccionant tot tipus de mobles i estris de fusta. Per a ell, estar al taller és oblidar-se de tot i que passen les hores sense adonar-se’n, acompanyat de la seua ràdio. La seua exposició ‘Troncs de mar’ al Museu de les Terres de l’Ebre de Tortosa va acabar al gener de l’any passat, i des de llavors que rep encàrrecs i ja mira cap a les properes mostres.
1 comentari
Pressiós