Avui fa cinquanta anys que el cèlebre pintor malagueny va morir
Pablo Picasso està considerat un dels pintors més rellevants del segle XX a nivell mundial. Juntament amb Georges Braque, és el creador del cubisme. La seua tasca com a artista i, sobretot, com a pintor, l’han convertit en una de les persones més reconeixibles i tracendents de la història contemporània. És sabut que les seues estades a Horta de Sant Joan, poble d’origen del seu gran amic Manuel Pallarès, el van inspirar sobremanera, i se li atribueix la frase: “Tot el que sé ho he après a Horta”. Els experts en la seua obra destaquen la influència dels paisatges feréstecs en la seua pintura, així com les muntanyes de Santa Bàrbara o Els Estrets. Una miscel·lància d’indrets que van quedar gravats en la seua memòria i que van jugar un paper vital en el seu particular viatge com a artista.
El primer cop que Picasso va xafar Horta d’Ebre, tal i com encara anomenaven el poble a finals del segle XIX, ho va fer per millorar la seua salut. Al pintor, que havia nascut a Màlaga, s’havia traslladat a A Coruña i posteriorment a Barcelona, la vida fora dels nuclis urbans el va fascinar. Amb només setze anys va dedicar-se a retratar els indrets salvatges dels Ports, els animals, les tradicions, la gent del poble… i va redescobrir la pintura, que havia après sota la batuta acadèmica de son pare. La sensació de llibertat i creativitat absoluta dixen empremta en els seus dibuixos i també, potser, en la seua manera de fer. Un personatge vital en esta primera estada a la Terra Alta és un jove gitano que ajuda Picasso i Pallarès a traginar les seues pertinences durant les incursions als Ports. Segons el biògraf Henry Gidel, escriptor del llibre de memòries de l’artista publicat l’any 2003, els dos nois inicien una relació romàntica que dura uns mesos i que acaba amb el jove gitano marxant una matinada i dixant l’artista sol a la cova on se refugiaven. Hi ha diversos acadèmics que no donen veracitat a este episodi, però segons Gidel, que a la seua vegada cita la biògrafa Arianna Stassinopoulos, que afirma que ho sap per boca d’una de les amants posteriors de Picasso, és l’única relació homosexual del pintor. Explica també que els dos amants van jurar-se fidelitat eterna mitjançant un ritus on van fer-se talls als canells i van mesclar les seues sangs.
Deu anys més tard i ja gaudint de cert reconeixement artístic, Pablo Picasso torna a Horta. Hi torna convidat per Pallarès i esta vegada arriba amb Fernande Olivier, una jove model francesa que fascina els habitants del poble. Olivier era una dona que havia fugit d’un marit que la maltractava i de qui s’havia quedat embarassada abans de casar-se. Després de patir una pèruda gestacional, va decidir fugir i canviar-se el nom per evitar que ell la trobés. Posteriorment va tenir una relació amb l’escultor Laurent Debienne, que va començar a fer-la servir de model i va introduir-la al món dels artistes. L’any 1904 va conèixer Picasso, amb qui estaria uns set anys i tindria una relació turmentosa i plena d’alts i baixos. L’estiu de 1909, Pallarès els va demanar que s’allotgessen a l’hostal per evitar males mirades dels habitants d’Horta. No estaven casats i no estava ben vist que passessen les nits junts. Fernande era conscient de l’admiració i el rebuig que despertava entre els veïns, sobretot entre les dones més puritanes. Així l’hi feia saber a Alice Toklas a través de correspondència, on li explicava que solia anar a jugar al dòmino al cafè vestida amb robes de colors vius.
Durant gairebé tres mesos, Picasso fa fotografies del poble i les seues muntanyes i, segons els experts, fa passos endavant pel que fa al desenvolupament de la tècnica cubista. Fernande és també una força que, juntament amb els paratges d’Horta, inspira l’artista, que pinta obres com La bassa d’Horta o Dona nua sobre fons de muntanyes, on el cos de la seua amant se fon amb el paisatge del poble. Esta és l’última vegada que el malagueny s’està a Horta, tot i que la pau, les formes i les imatges que en guarda tota la vida li permeten tornar-hi sempre que vol.