Les associacions formades exclusivament per dones van crear-se a finals del segle passat i han arribat als nostres dies, sovint passant per un procés de transformació
Les associacions de dones són una peça fonamental dins de l’associacionisme de zones rurals com la nostra. Van nàixer a finals del segle XX per donar a les dones un espai on reunir-se sense la presència de marits, pares i germans, un lloc on compartir experiències i inquietuds. Moltes agrupacions femenines van autodenominar-se ‘Mestresses de casa‘, i sota esta mateixa nomenclatura, la majoria de pobles, menuts i grans, van impulsar la creació d’este tipus d’entitats per posar al centre la tasca que les dones feien dins de casa, sovint invisibilitzada. Va ser una oportunitat també per a impulsar tallers i cursos que potenciaven l’educació i la formació, i que transmetien coneixements sovint menystinguts: cuina tradicional, costura, mecanografia, cures… Així, les assocacions femenines van esdevenir un puntal més pel que fa a l’associacionisme arreu del país i també a les Terres de l’Ebre, perquè són elles les que han ajudat a preservar arts com el de llatar o fer patrons.
L’última onada feminista al país ha fet que les noves generacions de dones hagin tingut la necessitat de reinventar les entitats tradicionals per introduir-hi l’empoderament femení, la igualtat, l’antiracisme o la defensa dels drets LGTBIQ+, entre altres. És el cas de l’Associació de Dones de Flix, una agrupació creada al 1995 i que, en l’actualitat, ha “ampliat l’enfocament per incloure una major diversitat de veus i perspectives dins del feminisme, reconeixent la importància de la interseccionalitat. Això significa que treballem per entendre com la raça, la classe, la sexualitat, l’identitat de gènere i altres factors afecten les experiències individuals del patriarcat i la desigualtat de gènere”. Per fer-ho incidixen en l’educació i el transvasament de coneixements. Amb el suport de les 487 sòcies, organitzen activitats per erradicar les violències masclistes, per la reivindicació dels drets humans i de les dones o d’economia feminista, entre altres.
A Batea, l’Associació de Dones La Templada se va fundar al 1995 com un espai perquè les dones existissin al marge dels homes. Són 203 sòcies. La més jove té 26 anys, i la més vella, 96. “Organitzem diferents tallers i cursos al llarg de l’any, amb diferents temàtiques. Per exemple, al 2023 vam realitzar un taller d’Energia Kundalini, un curs per elaborar cosmètica natural i terapèutica, un taller de Ioga, un taller de RCP i ús del DEA i també un taller de defensa personal. A més a més, cada any organitzem el Mercat Medieval de Batea, una excursió popular per veure alguna art escènica, el sopar de Santa Àgueda i el sopar de les sòcies”, expliquen. “Sense allunyar-nos massa de l’objectiu inicial d’oferir un espai per compartir entre dones, l’objectiu principal actualment és l’associacionisme. En un entorn rural, allunyat de grans urbes, és importantíssim tenir associacions que organitzin i promoguin activitats culturals”. Des dels inicis, els seus objectius han anat canviant, així com ho ha fet la situació de les dones en la societat. “En un inici s’advocava més per trobar un espai de reunió, una excusa perquè les dones surtissin de casa i interactuessen entre elles sense la companyia dels homes. Actualment, amb la diversitat d’edats de les sòcies (considerant que el sortir de casa ja no és un problema per a la gent més jove), es busca promoure activitats culturals i espais de creixement personal”. La vessant feminista de l’agrupació és un tema que debaten molt a nivell intern. Hi ha diversitat d’opinions sobre el tema, tot i que posen el focus en parlar de la sexualitat femenina o fer crítica del sistema partiarcal en clau d’humor.
Al Baix Ebre, la Mina Fornós Durà, la presidenta de l’Associació Local de la Dona de La Cava, explica que la seua va ser una de les primeres associacions de dones de Catalunya, fundada al 87. “Els homes anaven al cafè i aquí i allà, però les dones no hi anaven”. Ella va entrar-hi al 1995 com a sòcia perquè se sentia “molt feminista, des del dia que vaig nàixer, i vaig pensar que s’havia de donar suport a les dones que ja estaven a l’associació”. Al 2016 va passar a ser-ne la presidenta. Les 600 sòcies van des de la trentena fins als 67 anys i s’impliquen en totes les activitats del poble: la plantada, la sega, les festes majors, el ball de quintos, la Marató, el carnaval infantil, tallers… Per a elles, el més important és sentir que aporten alguna cosa als veïns i veïnes. Posen en especial valor la cuina de proximitat, la deltaica, la que han vist fer sempre a casa i que ara tenen temor de perdre. Han editat dos llibres que la reivindiquen, i volen preservar-la perquè les generacions posteriors tinguen referents en este aspecte. “Sempre hi ha hagut igualtat a l’associació, els homes no han de ser més que natros. Des que es va formar l’associació, totes les dones que hi hem anat entrant, som feministes. Hi ha unió entre dones. Hi ha mares que tenen una xiqueta i ja la fan sòcia”.