per Maria Falcó, professora i filòloga de Llengua i Literatura Hispàniques
A les escoles i instituts de Catalunya el 25% de les classes haurà de ser en castellà. És a dir, a banda de les matèries específiques de llengua, una de les assignatures troncals haurà de ser explicada i preguntada en castellà –sí, perquè és cert, les classes s’expliquen, però si tot va bé, també se pregunten–. Així que, mentre els temporals i el canvi climàtic s’emporten la Barra del Trabucador del Delta, ara el Tribunal Suprem també vol emportar-se el català de les aules. I, si no fem res al respecte, la nostra identitat anirà desapareixent a cop d’aiguats i sentències.
Les Terres de l’Ebre som la zona de Catalunya on més s’utilitza el català com a llengua vehicular. És a dir, xarrem i vivim en català. I és que la llengua no és una apetència, és intrínseca a una gent i forma part de la seua intimitat. La portem cosida al paladar i als pulmons. Mos fa dir les coses d’una manera concreta. Mos fa entendre el món i habitar-lo d’una forma particular. Mos fa molt nostres i parlar-la mos fa més lliures. I és un goig gastar lo català quan fem l’amor, quan mos enfadem o quan fem classe de matemàtiques. I és que, a més, no podem descosir-mos lo paladar i els pulmons, perquè llavors no podríem expressar-mos igual, perdríem lo respirar i no sabríem paraulejar com ara.
I encara rai que aquí baix parem taula, demanem lo vermut, comentem lo partit i juguem al pati en català. Sinó pensaria que això del 25% és una sentència a favor de l’idioma per tal d’assegurar que, com a mínim, la resta de classes se faran en llengua catalana. Perquè, malgrat la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, este fet recentment institucionalitzat ja fa temps que està instaurat en algunes zones del país.
La sentència judicial és un pas més en lo camí de qüestionar un sistema educatiu que, si comparem los resultats amb la resta de l’estat, ha demostrat ser resolutiu pel que fa a l’assoliment de les competències lingüístiques del castellà. I, a pesar que soc professora de llengua castellana, ja no sé si el mèrit és del sistema o és que al Netflix no hi ha massa cosa en català. A més, i per a acabar d’adobar-ho, sembla que la nova llei de l’audiovisual tampoc mos ajudarà gaire. I entre tot este rebombori de lleis i llengües, segueixo barrinant com fer entendre a l’alumnat que cal cuidar la Barra del Trabucador i l’idioma que parlen, abans que siga massa tard i se’ls queden descosits lo paladar, los pulmons i el Delta.
2 comentaris
Totalment d’acord amb tu Maria. Crec que hqs exressqt molt bé el que pensem, afortunadament, molta gent.
Mos farem tan forts com poguem.