Cèlia Llop no para. Viu entre el seu poble, la Fatarella, i Barcelona, on treballa. Però el seu contingut no només beu de la ciutat ni de les Terres de l’Ebre, sinó que, entre moltes altres coses, és una apassionada de les tradicions i els costums de sempre. Ho plasma en la seua sèrie de vídeos ‘Sabies que…’, on recorre poblacions de Catalunya que tenen festes úniques. Ho ha fet a través de les beques ‘Propulsió’ del Departament de Política Lingüística de la Generalitat, destinades a influencers en llengua catalana. “Sabia que a Catalunya hi ha festes molt curioses, començant…
Autor: A Prop
En uns dies, Pol Rel iniciarà estudis superiors de música al Liceu de Barcelona per especialitzar-se, encara més, en el seu instrument. Va escollir la viola als set anys, quan ja en duia un parell al Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Tot i ser tan petit, va tenir clar que la música seria una part central de la seua vida, i durant tots estos anys de formació, només ha fet que constatar-ho. Està convençut que el seu futur passa per seguir este camí, ja sigue com a intèrpret o com a docent.
La meteoròloga i geògrafa Rosana Rel radiografia el territori i la seua relació amb el foc i explica les causes i conseqüències dels incendis forestals “El foc forma part de la nostra cultura, hi estem acostumats. Per Sant Joan fem fogueres, ens és familiar. El problema ve quan es descontrola i no es fa una bona gestió dels boscos i del territori”, afirma la meteoròloga i geògrafa Rosana Rel. Els incendis forestals són una realitat que acompanya el sud català ( i també la resta del país) des de sempre. Cada generació recorda un foc que els va marcar; per…
Maria Vidal Sales toca el contrabaix, té setze anys i el curs vinent seguirà els seus estudis musicals al Liceu de Barcelona. Fa uns mesos va guanyar la beca Ferrer-Salat d’estudis musicals superiors, que estan destinades a descobrir talent jove. Ve de família de músics i s’ha format des de menuda al Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Ara està llesta per seguir la seua formació a la capital catalana i formar-se amb docents que sempre ha admirat. De fet, no descarta acabar dedicant-se a l’ensenyament.
Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho Tèxtils Fàtima va començar en un local tan petit que la seua propietària, Najat Moumen, definix com “un forat”. Era al carrer Major d’Amposta, on tota la família va arribar després de viure a Barcelona i els seus voltants durant anys. Ara, Moumen té seixanta-dos anys, però la seua travessia va començar quan en tenia vint-i-dos i va arribar a Catalunya sense saber escriure ni llegir en la seua pròpia llengua. De seguida va veure que treballar era l’única manera de tirar endavant: “És el que sempre els dic als meus…
Andreu G. Serra va tenir claríssim que un dels seus projectes artístics havia de ser ‘Ubaldo’. És el nom de son pare i son iaio, retolistes més que reconeguts a Amposta, la seua ciutat. Al seu estudi crea tot tipus de sons experimentals i crea des de la llibertat absoluta. Des de l’aprenentatge a la Unió Filharmònica d’Amposta fins a girar pels Estats Units o actuar al Sònar, sap que sempre composarà i estarà lligat a la música però no la veu, necessàriament, com un mitjà per fer diners.
En un sol curs, l’atleta Paula Sintorres ha aconseguit el rècord de Catalunya de proves combinades en indoor i a l’aire lliure i cinc medalles d’or als Campionats de Catalunya. Amb només dotze anys ja és una de les promeses de l’esport ebrenc, però va començar practicant l’atletisme una mica per casualitat. De menuda va fer ballet i esta va ser la seua activitat principal fins que el seu mestre d’educació física va animar-la a provar l’atletisme. Ell va ser el primer que va veure-li el potencial, que va quedar confirmat en unes jornades de portes obertes per Setmana Santa…
En la quarta edició de Dones i Mar a les Cases d’Alcanar, el municipi mariner va plenar-se de l’essència de temps passats, de la manera de fer de dècades enrere. Les protagonistes absolutes van ser les remendadores, les dones que s’encarregaven d’arreglar i re cosir les xarxes dels pescadors que es trencaven. La majoria de les vegades, per culpa dels crancs i les galeres, segons expliquen Inma, Pepita i Sofia. “Jo sempre li deia a ma mare que a mi, remendar, no m’agradava, però s’havia de fer. Poc a poc en vas aprenent, però al principi, com tota faena manual…
La Kolina és una casa amb terreny situada a la Balaguera, entre Xerta i Aldover, Via Verda amunt. A només uns minuts de la C12 amb cotxe, acull finques dels veïns de les poblacions veïnes i alguns hi viuen. És el cas de Clàudia Giménez, que fa cinc anys es va comprar la casa dels seus somnis. “Jo de petita sempre estava aquí, tenia molt bona relació amb els propietaris i jo aquí em sentia tranquil·la, m’hi sentia molt bé… sempre deia que de gran viuria aquí, i quan la van vendre vaig fer tot el possible i més per…
Adrià Sancho és veí de Xerta. És bomber i en els últims dies ha estat treballant a l’incendi forestal de Paüls, ben a prop de casa. El dilluns a migdia, en rebre l’avís, va acudir a la zona de la Coma i la Vall de l’Infern, la zona 0 del foc. “Dilluns vaig treballar fins a la nit i després va venir un relleu. A aquella hora ja feia un vent molt, molt fort, va agafar el pendent descendent i de seguida va arribar al poble, però els trossos treballats estan bé”, explica. A Xerta s’ha cremat més de la…
La plana d’Ernesto Martí i Núria Jerez està al capdamunt del camí de la Foradada. S’hi pot accedir des de diversos punts, però des del poble de Xerta s’hi arriba seguint una pista que comença al camp de futbol del Molí. Aquí hi viuen des de fa anys. Tenen una casa que és part de pedra i part de fusta, i gats, gossos i cavalls. El dilluns a migdia, quan van sentir que havia començat un incendi a la zona de la Coma i la Vall de l’Infern, al terme de Paüls, van posar-se mans a la faena. La major…
La població celebra la Festa de la Cirera el proper cap de setmana Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho Enric Gracià viu a Tortosa des de fa dècades, però al temps de la cirera puja a Paüls, el seu poble d’origen, gairebé cada dia. L’acompanya son pare, Juanito Gracià, de noranta-sis anys, que seu a l’ombra mentre el fill feineja la terra. Ara, a poques hores perquè comence una nova Festa de la Cirera a Paüls, Gracià recorda que cada diumenge, des que és petit, l’ha passat envoltat d’estes muntanyes. El seu iaio va ser el primer…