El pòdcast ‘Parlem d’Igualtat’ és un espai conduït per les periodistes creadores d’A Prop, Judit Camacho i Laia Viñas, on al llarg de deu capítols comptaran amb convidades diverses que donaran veu a les lluites relacionades amb la igualtat efectiva entre homes i dones, feminismes, drets LGTBIQ+, antiracisme i altres formes de discriminació. Inaugura el primer capítol, en motiu del dia de l’Orgull, l’activista LGTBIQ+ i creador del festival Unicorns Pride Ebre, Roger Font.
Autor: A Prop
Rosa Vandellós és activista LGBTI i mestra de professió. També la Síndica de Greuges de Deltebre i un membre actiu de diverses associacions del territori. En la seua vintena va ser una de les poques diputades dones al Parlament de Catalunya. En l’actualitat, se mostra preocupada pel discurs de la dreta, que afecta sobretot els més joves.
Segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), es calcula que cada dia es diagnostiquen tres nous casos d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) cada dia. Ja fa més de vint anys que no s’ha descobert cap nou medicament per tractar esta malaltia, que té una esperança de vida màxima de deu anys. Avui, 21 de juny, és el Dia Mundial contra l’ELA i A Prop recull el testimoni de pacients i familiars que han patit la malaltia. També dels professionals sanitaris que els ajuden, a ells i a la resta de pacients, a trobar una manera digna d’encarar els…
per Maria Falcó L’altre dia, conduint per inèrcia cap a la feina, vaig sentir a la ràdio que els humans estem a un pas de l’extinció. Se coneix que d’entre els límits que no podíem traspassar per continuar tenint un planeta habitable, ja mos n’hem fulminat uns quants com qui va menjant pipes i arriba al final de la bossa sense adonar-se’n. Al següent semàfor, la locutora explicava que, a Catalunya, l’alumnat de primària no sap llegir. Resulta que estem a la cua pel que fa a comprensió lectora. En acabar el trajecte, abans de dirigir-me a fer la primera…
Per Maria Falcó L’altre dia feinejava en una d’aquelles majestuoses taules en les quals s’hi apleguen desconeguts que busquen un lloc on poder concentrar-se. Són la mena de mobles que llueixen al mig de les biblioteques. Los reconeixes perquè apareixen mutilats per una renglera d’endolls que pretenen desterrar, inútilment, lo paper i bolígraf. Però, encara que foradin taules a files per encastar-s’hi, mai no podran acabar amb la necessitat humana d’escriure a mà. I, tot i que semblen una plaga invasora de taules que abans eren normals, sempre que els necessites queden massa lluny. Les taules així tenen la llicència…
Per Núria Castelló, CEO i mentora de CEOs Probablement no sigui l’única “d’aquí baix” que va marxar a Barcelona a cursar els estudis pensant que probablement no tornaria. El cert és que la idea de fer vida a la ciutat tampoc em desencantava, en aquell moment. Vuit anys després, per contra, veuria les coses d’una forma molt diferent.Havia estudiat Publicitat i Relacions Públiques, havia creat i fet créixer una agència de màrqueting digital i un bon dia em vaig cansar d’haver de viatjar, amb un nus al pit, cada diumenge a la tarda direcció Barcelona. Volia tornar a casa. Ho…
Per Vanessa Esteller, psicòloga i creadora de l’Aixopluc, centre d’intervenció infanto-juvenil Cada dia hauríem de recordar tots els trastorns que des que naixem poden estar presents. Però aprofitant que el 2 d’abril és el dia de la conscienciació de l’autisme, i que cada any d’una manera o altra hi participo, avui hi voldria dedicar unes paraules. El trastorn de l’espectre autista és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dificultats en la comunicació i relació; dificultats en la flexibilitat del comportament i pensament. No obstant això, per a una professional que treballa amb ells dia a dia, és molt…
per Maria Falcó L’altre dia espelletava meticulosament una de les últimes taronges de la temporada. Es tracta d’un ritual mesurat que vaig aprendre adoctrinada pel meu pare des que va decidir que ja podia utilitzar els ganivets. La pràctica requereix una mena de concentració que et permet divagar, però no t’autoritza a conversar. Si en un moment donat s’ha de respondre en veu alta, cal deixar de fer, i havent contestat, pots reprendre la tasca de pelar rumiant. Aquell matí mentre seguia els passos un per un per poder menjar-me el fruit, d’entre totes les idees itinerants que podien passar-me…
per Maria Falcó L’altre dia vaig rescatar unes botes del fons de l’armari que havia fet meues feia uns hiverns. El parell de peces negres havia quedat relegat a l’última fila d’un exèrcit de fer passos, al racó fosc del moble on se guarden les coses condemnades a l’exili. En este cas, s’ho tenien merescut, eren d’aquella mena de sabates que s’engolen els mitjons. Però, incrèdula, vaig pensar que potser este hivern el tàndem simètric ja estava prou tip de calcetins; així que vaig decidir tornar a calçar-me-les. Evidentment, i després de dues temporades sense sortir de l’armari, les soles…
L’altre dia quan sabíem esperar, per Maria Falcó L’altre dia volia recuperar un record que tenia atrapat a una cinta de VHS. Vaig introduir aquell poliedre de plàstic a l’aparell reproductor i en sentir l’enrenou que es produïa allí dins, simultàniament, el meu cervell va pitjar el botó del play per donar pas a una seqüència d’estampes de quan era menuda. Recordo l’espera a tres dits del vidre còncau d’aquella caixa d’imatges. Si t’hi acostaves suficient, podies escoltar com xiuxiuejava coses una mescla de grisos que dibuixaven un garramantxo. Resultava un entreacte pacient, no hi havia la pretensió d’immediatesa. Una…
Per Víctor Montecino Alguna cosa havia de passar. Amb l’excusa del Carnaval, la festa i l’alcohol, havia de passar. Potser no transcendiran ni la meitat d’abusos que hi ha durant estes nits, però amb una en tinc prou i de sobres. Un jove de Santa Bàrbara ha denunciat per les xarxes socials de Luzbel de Montiel, el seu alter ego de drag queen, que durant la rua de Carnaval al seu municipi va rebre atacs vexatoris cap a la seua persona i, de retruc, la gent amb qui desfilava. El jove planer no és la primera vegada que rebia insults…
Continuen transcorrent els deu d’octubre i, un any més, ens és més fàcil comunicar que estem patint qualsevol problemàtica en l’esfera física que no pas que estem presentant, sigui quina sigui la causa i si és que podem arribar-ne a ser coneixedors, malestar emocional.L’estigma social envers qualsevol mena del que es cregui com a desordre de la psyque continua latent, generant judicis constants i evocacions verbals irracionals sobre tot aquell que es troba en aquesta complicada lluita. El malestar emocional i qualsevol mena de patologia mental incideixen en la vida diària de qui la pateix, fent que pugui arribar a ser un veritable…