Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas A Marta Abella li van diagnosticar intolerància al gluten pocs mesos abans de fer els divuit anys. Ara, amb vint-i cinc, és l’impulsora del projecte Viure sense Gluten, una empresa pròpia on crea menjar apte per a persones celíaques. Va començar pel seu compte, investigant per internet quines receptes podia fer per al seu propi consum i, a mesura que aprenia a cuinar d’esta manera, anava compartint els seus avanços al seu perfil personal d’Instagram. El feedback rebut va ser molt bo i de seguida va rebre missatges privats on li…
Autor: A Prop
Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas Pau Rodríguez ha crescut rodejat de música. Els seus pares han estat professors de la Lira Ampostina i ell de seguida va tenir clar que volia tocar el clarinet. “Viure-ho a casa me va ajudar a prendre’m la música més seriosament. Fins als divuit anys vaig estar aquí, a la Lira. Encara no teníem estudis reglats i vaig entrar al Conservatori de Tarragona per poder començar el grau superior. Vaig estar dos anys allà i després vaig entrar al Liceu, a Barcelona”. La seua carrera professiona l’ha dut a seguir formant-se…
Fotografies de Sarah Pérez i text de Laia Viñas Este passat cap de setmana, Campredó va celebrar la quinzena edició de Mestràlia, fira de lutiers de referència al territori i que vol portar als nostres dies la tradició de la música feta en català. Per aconseguir-la, la programació mescla grups emergents del panorama musical amb propostes més tradicionals, sempre acompanyats de les colles de grallers i tabalers. El programa de Mestràlia, que va farcir d’activitats els dies 30, 1 i 2 de juliol, van posar al centre el poble i la seua gent amb sopars populars, vermuts a la plaça…
Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas Aida Martí és artista multidisciplinar. D’entre tots els seus projectes, de la mà del Centre d’Art Lo Pati i del projecte Ebrergent per a joves artistes del territori, Martí va explorar la problemàtica del Delta a través d’una instal·lació sonora. Els passats 8 i 9 de juny va participar en la Cátedra Abierta del Museu Reina Sofía, que naix d’una col·laboració entre esta institució i la Universitat Oberta de Catalunya, on Martí ha estudiat el grau d’Arts. Allà va presentar el seu treball Monument 24, que reflexiona sobre el paper de…
El pòdcast ‘Parlem d’Igualtat’ és un espai conduït per les periodistes creadores d’A Prop, Judit Camacho i Laia Viñas, on al llarg de deu capítols comptaran amb convidades diverses que donaran veu a les lluites relacionades amb la igualtat efectiva entre homes i dones, feminismes, drets LGTBIQ+, antiracisme i altres formes de discriminació. Inaugura el primer capítol, en motiu del dia de l’Orgull, l’activista LGTBIQ+ i creador del festival Unicorns Pride Ebre, Roger Font.
Rosa Vandellós és activista LGBTI i mestra de professió. També la Síndica de Greuges de Deltebre i un membre actiu de diverses associacions del territori. En la seua vintena va ser una de les poques diputades dones al Parlament de Catalunya. En l’actualitat, se mostra preocupada pel discurs de la dreta, que afecta sobretot els més joves.
Segons les dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), es calcula que cada dia es diagnostiquen tres nous casos d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) cada dia. Ja fa més de vint anys que no s’ha descobert cap nou medicament per tractar esta malaltia, que té una esperança de vida màxima de deu anys. Avui, 21 de juny, és el Dia Mundial contra l’ELA i A Prop recull el testimoni de pacients i familiars que han patit la malaltia. També dels professionals sanitaris que els ajuden, a ells i a la resta de pacients, a trobar una manera digna d’encarar els…
per Maria Falcó L’altre dia, conduint per inèrcia cap a la feina, vaig sentir a la ràdio que els humans estem a un pas de l’extinció. Se coneix que d’entre els límits que no podíem traspassar per continuar tenint un planeta habitable, ja mos n’hem fulminat uns quants com qui va menjant pipes i arriba al final de la bossa sense adonar-se’n. Al següent semàfor, la locutora explicava que, a Catalunya, l’alumnat de primària no sap llegir. Resulta que estem a la cua pel que fa a comprensió lectora. En acabar el trajecte, abans de dirigir-me a fer la primera…
Per Maria Falcó L’altre dia feinejava en una d’aquelles majestuoses taules en les quals s’hi apleguen desconeguts que busquen un lloc on poder concentrar-se. Són la mena de mobles que llueixen al mig de les biblioteques. Los reconeixes perquè apareixen mutilats per una renglera d’endolls que pretenen desterrar, inútilment, lo paper i bolígraf. Però, encara que foradin taules a files per encastar-s’hi, mai no podran acabar amb la necessitat humana d’escriure a mà. I, tot i que semblen una plaga invasora de taules que abans eren normals, sempre que els necessites queden massa lluny. Les taules així tenen la llicència…
Per Núria Castelló, CEO i mentora de CEOs Probablement no sigui l’única “d’aquí baix” que va marxar a Barcelona a cursar els estudis pensant que probablement no tornaria. El cert és que la idea de fer vida a la ciutat tampoc em desencantava, en aquell moment. Vuit anys després, per contra, veuria les coses d’una forma molt diferent.Havia estudiat Publicitat i Relacions Públiques, havia creat i fet créixer una agència de màrqueting digital i un bon dia em vaig cansar d’haver de viatjar, amb un nus al pit, cada diumenge a la tarda direcció Barcelona. Volia tornar a casa. Ho…
Per Vanessa Esteller, psicòloga i creadora de l’Aixopluc, centre d’intervenció infanto-juvenil Cada dia hauríem de recordar tots els trastorns que des que naixem poden estar presents. Però aprofitant que el 2 d’abril és el dia de la conscienciació de l’autisme, i que cada any d’una manera o altra hi participo, avui hi voldria dedicar unes paraules. El trastorn de l’espectre autista és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dificultats en la comunicació i relació; dificultats en la flexibilitat del comportament i pensament. No obstant això, per a una professional que treballa amb ells dia a dia, és molt…
per Maria Falcó L’altre dia espelletava meticulosament una de les últimes taronges de la temporada. Es tracta d’un ritual mesurat que vaig aprendre adoctrinada pel meu pare des que va decidir que ja podia utilitzar els ganivets. La pràctica requereix una mena de concentració que et permet divagar, però no t’autoritza a conversar. Si en un moment donat s’ha de respondre en veu alta, cal deixar de fer, i havent contestat, pots reprendre la tasca de pelar rumiant. Aquell matí mentre seguia els passos un per un per poder menjar-me el fruit, d’entre totes les idees itinerants que podien passar-me…